La investigació científica està experimentant un progrés enorme, sobretot en els camps de la bioquímica i la medicina. Aquests darrers mesos ho hem constatat veient la velocitat amb la qual s’han desenvolupat les vacunes i veient quines tecnologies estaven utilitzant. En els anys que venen veurem que positiva ha estat aquesta evolució. En quins aspectes canviarà el món de la Salut després de la Covid?
Major col·laboració internacional
No fa gaire que, des d’Europa i els Estats Units, es posava en dubte l’efectivitat de la vacuna russa Sputnik V. I és que encara hi ha recels entre els països. Però alguna cosa ha canviat; ara mateix, no només és probable que l’acabem utilitzant a Europa, sinó que s’està estudiant com fer una vacuna combinant la d’Oxford i la Sputnik V.
Gran part de les suspicàcies han vingut del que es considerava falta d’informació deliberada. Potser en alguns aspectes sí que s’ha limitat l’accés a la informació a tercers països, com segurament ha passat a Wuhan quan es demanava investigar l’origen del virus. Però a hores d’ara, es pot afirmar que hi ha un nivell de col·laboració per a la recerca científica com no s’havia vist mai.
En particular, s’estan compartint milions de dades sobre la malaltia i sobre els pacients, i milers d’estudis biomèdics. S’estan utilitzant, de forma extensa, repositoris oberts, com medRxiv i bioRxiv, els quals recopilen prepublicacions d’articles relacionats amb ciències de la salut i ciències biològiques. A diferència de les revistes científiques, en aquestes prepublicacions encara no s’han fet revisions per parells, és a dir, revisions per una o més persones amb competències similars a les dels autors de l’estudi. Evidentment això té un risc, però el fet de tindre’n accés obert fa que la investigació avanci molt més ràpid, tant per la informació dels articles com per facilitar el contacte entre diferents equips de treball. Per a fer-nos una idea del volum, en el moment d’escriure aquest article, aquests dos repositoris contenen més de tretze mil articles específics sobre la Covid.
És difícil que la col·laboració que s’ha establert, desaparegui en acabar la pandèmia. S’han establert connexions entre centres de diferents indrets i entre equips de diferents disciplines. I és difícil que es puguin esborrar. Comencen a ser habituals els esdeveniments virtuals, fet que democratitza l’accés a conferències d’investigació biomèdica. A on potser seguiran havent-hi dificultats serà en la relació entre empreses i estats, segurament a causa dels diferents objectius d’uns i altres. Amb tot, el balanç, és enormement positiu.
Millor tractament de la informació
Un dels grans beneficis de la col·laboració internacional és la disponibilitat de dades ingents sobre malalties concretes. Permeten identificar patrons i arribar a conclusions amb una base científica més sòlida. És a dir, no és el mateix observar un cas entre cent persones, cosa que podria tractar-se d’una casualitat, que observar mil casos entre cent mil persones, cosa que apunta a un possible patró a investigar. Per posar un exemple, en un recent estudi amb dades de Qatar, s’ha vist una relació entre la periodontitis (una infecció de les genives) i la gravetat de la Covid. I aquesta relació es podrà corroborar, o bé descartar – com va succeir amb la hidroxicloroquina en el seu moment -, en agregar-hi dades obtingudes en altres indrets.
Un exemple proper de com útil és la disponibilitat de dades agregades el vam tenir a l’Hospital Clínic de Barcelona. Allà, els investigadors, durant els primers mesos de la pandèmia, van identificar uns patrons que van permetre aplicar tractaments personalitzats a pacients de Covid. El resultat va ser que el passat juny, respecte a l’inici de la pandèmia, es va reduir la mortalitat en un 50%.
Aquests tractaments personalitzats requereixen, com va fer el Clínic, de l’ús de sistemes d’intel·ligència artificial (IA). Els sistemes de IA van aprenent per si sols a mesura que van incorporant més dades. Sens dubte aquesta serà una de les eines que més ens ajudarà a millorar la prevenció i el tractament de moltes malalties, així com a la personalització per a cada cas en concret.
En un futur pròxim veurem progressos en totes les modalitats de dades (imatges, veu i text) per recopilar informació important a través de proves de pacients, articles d’investigació o revisió de xats de pacients. L’adquisició d’una quantitat massiva d’informació ens permetria fer una anàlisi per analitzar símptomes i característiques del pacient, fins i tot al punt de tenir en compte els marcadors genètics. L’agregació d’aquestes dades canviarà significativament la forma en què s’atenen a les persones en funció dels seus factors de risc personals.
Ús de noves tecnologies
Durant aquests mesos ens hem acostumat a sentir el terme de “factor de risc”. S’han vist correlacions entre característiques personals i gravetat de la Covid. L’edat, determinades malalties com la hipertensió, el tabac o el sobrepès són ara considerats factors de risc de tenir complicacions greus si ens contagiem amb la Covid.
Segurament, després de la pandèmia, es donarà major atenció a les malalties metabòliques com l’obesitat i la diabetis de tipus II. S’està corroborant com de clau és l’acoblament del sistema immunitari i el metabolisme en general. S’aprofundirà en el coneixement dels rols de les cèl·lules immunitàries, que sembla que van més enllà de què es pensava, des del càncer fins a la salut mental.
La bioquímica Katalin Kakiko porta treballant en l’ARN missatger des dels anys vuitanta – no és una tecnologia creada per la Covid-. En aquells anys la comunitat científica estava bolcada en les possibilitats de l’ADN i descartava l’ARN missatger. Considerava que si s’introduïen instruccions genòmiques en el cos, podia produir una resposta immunitària massiva amb resultats imprevisibles. El 1997 es va trobar casualment amb Drew Weissman, un dels investigadors de la vacuna contra el VIH. Van decidir de treballar per aconseguir que el sistema immunitari no reconegués l’ARN missatger sintètic. I ho van aconseguir. Les vacunes de Pfizer/BioNTech i Moderna en són exemples.
Aquesta tecnologia obre la porta a abordar malalties diverses, com l’esclerosi múltiple. S’han fet experiments amb ratolins amb encefalitis autoimmune (un model animal per a l’esclerosi múltiple humana), als que se’ls ha pogut prevenir la malaltia simptomàtica i, per als ratolins amb simptomatologia, se’ls ha pogut disminuir la progressió i restaurar funcions motores. Es creu que també podrà ser la solució per a moltes malalties autoimmunes poc freqüents, donada la possibilitat de produir vacunes de forma ràpida amb el codi dels antígens del mateix pacient.
Una altra gran oportunitat, en la que BioNtec fa temps que hi treballa, és en la cura del càncer. Els tractaments d’immunoteràpia utilitzaran el sistema immunitari del pacient com a tractament contra la malaltia.
Pel que fa als coronavirus, el món s’està preparant per a mutacions de la Covid que puguin escapar a les vacunes actuals. S’està incrementant la seqüenciació de les variants del virus i se segueix investigant tant en la millora de les vacunes com en la recerca de tractaments farmacològics. Aquestes investigacions i tota l’estructura que hi ha al voltant ens servirà per a altres patògens, existents o nous, que puguin afectar-nos a futur.
El futur immediat
La majoria de les persones que han passat la Covid tenen una recuperació completa. Alguns, però, mantenen símptomes persistents, molt diversos, que poden incloure fatiga, falta d’aire, tos, dolor en les articulacions, dolor al pit, mal de cap, pèrdua del gust o l’olfacte, problemes de concentració i memòria, pèrdua de cabell, etc. Es mantindran centres especialitzats, i se n’obriran de nous, per tractar aquests símptomes.
L’impacte en la salut mental també haurà de tenir una resposta del sistema sanitari. La majoria de les persones són resistents a l’estrès. A Wuhan hem pogut veure centenars de persones amuntegades en un parc aquàtic, sense distància de seguretat ni mascareta. No obstant això hi haurà una minoria de persones, potser d’un deu per cent, per a la que tornar a la normalitat no serà tan fàcil. Hi ha persones amb predisposició genètica cap a algunes formes de TOC (trastorn obsessiu-compulsiu) i la Covid els hi pot haver agreujat, amb obsessions per la contaminació i compulsions de neteja. Per altra banda, les persones necessitem un entorn en què puguem sentir-nos segurs – habitatge, salut i alimentació -, capacitat per contribuir, assolir connexions socials i capacitat d’autodeterminació. La incertesa econòmica ha fet trontollar la sensació de seguretat que podíem tenir, i el confinament ha agreujat les sensacions de soledat. Tot plegat afecta la salut mental.
Finalment, els encerts i els errors comesos impulsaran canvis en els procediments tant del sistema de Salut com de la xarxa de residències. Entre altres, el risc d’infectar-nos ha fet que ens acostumem a les consultes mèdiques a distància, per telèfon o per videoconferència, deixant la mobilitat per a les tasques imprescindibles. Segurament s’han comès errors, per ser un mecanisme nou, que caldrà anar corregint. Però sembla que la telemedicina s’establirà com un complement a futur, tant per facilitat per al pacient i com per cost per al sistema.
La secció de Salut té caràcter periodístic i divulgatiu, i no científic. No dóna indicacions en temes de salut ni substitueix les recomanacions de les autoritats sanitàries. Seguiu sempre les indicacions del vostre metge o expert en salut.