Com cada any per Sant Jordi ens regalarem roses i llibres. Enguany serà una mica diferent a causa de les restriccions. És per això que hem volgut reivindicar encara més la festa i tot el que representa. Així, en aquesta edició, us hem portat un article especial a on us parlem dels orígens de Sant Jordi, des de les llegendes de dragons, passant pel personatge històric i acabant amb per l’adopció per part de les classes populars del patró de la cavalleria.
Hem dedicat l’article de Salut i Benestar als beneficis que aporten els llibres i la seva lectura. A l’article La Lectura i la Salut us parlem de l’impacte positiu en aspectes tan diversos com el desenvolupament de la personalitat i les habilitats socials, l’empatia, la capacitat de prendre decisions, la memòria, la creativitat, la depressió, l’ansietat, l’estrès i l’envelliment mental.
En l’article de la llar us expliquem com Cuidar un Roser. Si heu tingut rosers sabeu que són una mica més delicats que altres plantes. Aquí us expliquem què heu de tenir en compte, tant si el teniu en un test com si el teniu en un jardí.
Com a part de la reivindicació de Sant Jordi, també us volem recordar la versió de la llegenda que més ens agrada, i que ja vam publicar fa dos anys: Hi havia un drac ferotge i terrible, el més poderós de tots, que podia caminar, volar i nedar, amb un alè tan pudent que, des de molt lluny, amb les seves alenades, enverinava l’aire i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Cada dia devorava dos bens, i ni donant-li bous i cavalls, en tenia prou. I així va arribar el dia que va ser necessari de començar a donar-li persones. El destí va voler que en el sorteig sortís la filla del rei. I va aparèixer un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un destrer blanc per tal de deslliurar-la. I envestí el drac, el lligà pel coll i el rematà amb un cop de llança. De la sang que en brollà, en va néixer un roser, que floria amb profusió cada mes d’abril, amb les roses més vermelles mai vistes.
A l’article de menjar us portem el Tast del Vi Rosat. Tot i no haver tingut, en el passat, el prestigi que es mereix, actualment el vi rosat pot competir gastronòmicament amb blancs i negres. Us explicarem quins són els atributs que podeu trobar quan el tasteu. A la recepta us portem una Fideuada. A la secció de l’excursió us portarem a El Poblat Ibèric de Céllecs.
Pel que fa a commemoracions, el 7 d’abril és el dia Mundial de la Salut, el 8 és el dia Internacional del Poble Gitano, l’11 el dia Mundial del Parkinson, el 23, Sant Jordi, i també el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor, el 25 la Diada del País Valencià, el 27 el dia de la Mare de Déu de Montserrat i el 29 el dia Internacional de la Dansa.
Astronòmicament parlant, es podrà veure Mart a primeres hores de la nit, a l’horitzó oest i proper a la Lluna. El dia 17 estarà a 0,1 graus al nord de la Lluna amb una ocultació no visible des d’aquí. A darreres hores de la nit es podran veure prop de l’horitzó Júpiter i Saturn, encara propers entre si. En canvi no es podrà veure ni Venus ni Mercuri. El dia 19 Mercuri estarà en conjunció superior amb el Sol.
Amb telescopi, només es podrà veure Urà, a començament de mes, al vespre i prop de l’horitzó.
Es podrà veure la pluja de meteorits Lírids, activa entre el 14 i el 30 d’abril, amb un màxim el dia 22, i uns 18 meteors per hora. Són de velocitat mitjana i més brillants de mitjana. Estan associats al cometa C/1861 G1, que té un període al voltant del Sol de quatre-cents quinze anys (la pluja d’estels és deguda al pas de la Terra per les restes del pas del cometa). És la pluja actual de la qual es té una constància més antiga, des del 687 aC.
També es podrà veure la pluja de meteorits Pi Púppids, activa entre el 15 i el 28 d’abril, amb un màxim el dia 23. No s’ha fet una previsió de la quantitat de meteors per hora. Són de velocitat molt ràpida i més brillants de mitjana. Estan associats al cometa 26P/Grigg-Skejellerup. En els dos casos s’ha de tenir en compte que la Lluna estarà molt brillant, entre quart creixent i plena.
Es podrà observar el cometa C/2020 R4 (ATLAS) a les constel·lacions de l’Àguila, Corona Borealis i Bootes, amb una magnitud prevista de 9.