Durant aquests mesos hem vist com n’és d’important el lloc a on vivim. Hem comprovat que hi ha aspectes que són veritablement essencials, als quals abans potser no els hi donàvem tanta importància, com les dimensions, l’aïllament de les habitacions o l’accés a l’exterior.
Hem assistit a un canvi en el nostre dia a dia, amb la implantació del teletreball en molts tipus de feina, amb la formació a distància pels estudiants i amb períodes de confinament, més o menys llargs, que ens ha obligat a redissenyar els espais de casa.
Com influirà en l’habitatge del futur?
La tendència actual
S’està veient un canvi de tendència en la demanda d’habitatges. Ara es dóna més importància a les característiques de l’habitatge en si i al seu entorn, que a la distància del centre de la ciutat o del lloc de treball.
Pel que fa a les característiques, es busquen els espais amb més contacte de l’interior amb l’exterior, com terrasses, jardins o patis, i es reclama més llum natural i vistes cap a l’exterior. Això contrasta amb les tendències del passat de tancar espais oberts per guanyar metres.
Pel que fa a l’entorn, està creixent la demanda fora de les grans ciutats. Les poblacions del Baix Montseny són de les afortunades. Amb tota mena de comerços i serveis, envoltades de naturalesa i relativament properes a Barcelona.
Aquesta demanda de sortir de les grans ciutats respon també a necessitats econòmiques. Pel mateix preu es pot aconseguir un habitatge molt millor que un a l’Eixample, posem per cas. Però, tot i això, segueix havent-hi gent que vol estar ben a prop del centre, o del seu lloc de treball. Això, afegit a les restriccions econòmiques actuals, fa que veiem una altra demanda: “les que ens podem permetre”. També es busquen estudis, pisos petits amb un sense dormitori, pisos alts sense ascensor… i ben situats. Ara bé, això pot tractar-se d’una tendència de curt termini, que canvi un cop la situació econòmica millori.
En els llocs turístics, com en el centre de Barcelona, hi ha hagut un impacte molt gran en l’economia. Pel que fa a l’habitatge, la caiguda de la demanda de pisos turístics, ha fet que molts d’ells passin a ser de lloguer. Aquest interès a llogar per part dels propietaris també ha pujat per la por de no ser ocupats.
Què es busca
Tot i que ara li donem més importància a alguns aspectes concrets, no han canviat tant les característiques del que seria un habitatge “ideal”:
Accés a l’exterior. Per fugir la sensació d’estar tancat, com a mínim, un habitatge ha de tenir prou llum i comunicació amb l’exterior. Si l’economia ens ho permet, són preferibles els que tenen àrees exteriors privades, i encara millor si aquestes àrees són àmplies. D’aquesta manera podem posar-hi, per exemple, una taula i cadires o una gandula per tenir un lloc a on prendre el sol, estar amb la família o llegir tranquil·lament. En un món ideal, aquestes àrees estan integrades amb l’entorn i, alhora, amb l’interior de l’habitatge.
Zones de treball i d’estudi funcionals i còmodes. En els primers mesos del confinament no van ser pocs els que van emportar-se les seves cadires de la feina, per poder treballar més còmodament. Les zones de treball i estudi han de tenir una funcionalitat i una comoditat que fins ara no requerien, donat que s’utilitzaven de forma puntual.
Diferents experiències espacials. És difícil que el nostre cos i la nostra ment pugui passar d’estar treballant a fer una activitat amb la família si ho fem en el mateix lloc. Moltes persones, tot i treballar des de casa, segueixen el ritual de posar-se la “roba d’anar a treballar”, per facilitar la transició i separar entre feina i descans.
Distribució flexible. Les limitacions espacials es poden minimitzar disposant d’espais flexibles. Una habitació pot, posem per cas, convertir-se en un lloc per a fer esport. Alguns mobles ja estan pensats per a ser flexibles.
Aïllament acústic. Enspermet separar-nos dels veïns i sorolls del carrer. També ens permet, posem per cas, aprendre a tocar un instrument sense risc de ser criticats al barri. Per altra banda, un bon aïllament implica una menor despesa en calefacció o refrigeració.
Zones de neteja i emmagatzemament. La higiene ha estat un dels aspectes d’aquesta pandèmia. Hem incorporat rutines de neteja en la nostra vida diària, com per exemple habilitar un lloc per desinfectar i deixar les sabates, o espais a on deixar la roba que hem fet servir durant tot el dia. Hem necessitat més espai per als articles de neteja. Segurament ara prestarem més atenció als dissenys que afavoreixen la neteja, com pot ser la separació entre zones netes i brutes (poder entrar des del món exterior, descalçar-se i rentar-se les mans). I segurament ens fixarem en els materials llisos i no porosos, que són els més fàcils de netejar i desinfectar, i en els materials com el coure, que té propietats antimicrobianes inherents (per això es fan servir molt com a poms de porta).
Ventilació. La pandèmia ens ha fet ser conscients de la necessitat i dels avantatges dels sistemes de ventilació i purificació d’aire.
Sostres alts. Fan sensació d’amplitud i sensació de benestar. També faciliten la ventilació.
Una única planta. És molt més fàcil de cuidar i netejar, la regularització de la temperatura se simplifica i no has d’anar pujant i baixant escales. Amb tot, hi ha gustos de tots els colors i, si volem una casa unifamiliar, és difícil tenir un únic pis.
Orientació cap al sud. És la millor orientació per disposar de major llum solar.
Espais separats. La separació de l’habitació principal de les habitacions dels nens, per exemple, ha passat de ser un inconvenient a una necessitat per a la tranquil·litat de tota la família.
El futur
L’habitatge no està aïllat de la realitat en què vivim; tot el que està fent evolucionar els nostres mòbils, per exemple, tindrà el seu reflex en la llar. I encara més; s’introduirà molt de la tecnologia intel·ligent: Ja estem sentint a parlar de climatització digital, videovigilància, funcions controlables des del mòbil, tecnologia Bluetooth integrada, ascensors amb gestió intel·ligent, persianes i cortines amb control remot, punts de recàrrega elèctrica per a cotxes en els pàrquings, robotització, sistemes connectats, internet de les coses…
Hi ha una tendència en algunes ciutats anomenada Coliving, consistent a compartir zones comunes. És probable que a futur es repensin els espais comunitaris, com les terrasses o fins i tot els pàrquings, per a fer horts urbans, disposar de zones infantils, o per fer esport. A la sèrie de Big Bang Theory, per exemple, es comparteix la zona de rentadores com una cosa normal.
L’envelliment de la població generarà necessitats assistencials i serveis afegits que hauran d’estar contemplats en els nous habitatges. L’accessibilitat serà un requeriment bàsic.
En el món de la construcció s’estan veient molts canvis. Ja ha començat a entrar-hi la robòtica. S’espera que per les tasques físiques les màquines facin activitats concretes i que els treballadors s’acostumin a treballar amb elles. També s’industrialitzaran molts processos, la construcció modular i la impressió 3D comencen a tenir cert protagonisme.
La preocupació pel canvi climàtic, i els avantatges per al seu manteniment, faran que se segueixi posant el focus en la sostenibilitat i l’estalvi energètic.
Finalment, serà necessari que les ordenances, fetes moltes d’elles seixanta anys enrera, evolucionin, per incorporar noves necessitats. Hi ha coses que s’han pres com a dogmes, com per exemple no accedir al bany des de la cuina, o a un dormitori a través de la cuina, o bé no utilitzar totxana vista per a revestir una paret. Segurament, temps enrere, moltes d’aquestes ordenances eren imprescindibles. Potser és moment de revisar-les observant la realitat actual.