Com funcionen

El que fan les vacunes és estimular el sistema immunitari. No ataquen directament a les infeccions, com faria un antibiòtic, sinó que ens preparen per fer-ne front per nosaltres mateixos. Hi ha vacunes disponibles per a virus i per a bacteris (per contra, els antibiòtics només serveixen per als bacteris).

El sistema immunitari és el nostre sistema de defensa, i té la capacitat de diferenciar el que és propi de l’organisme (els “bons”) del que li és aliè (els “dolents”), i de fer-los fora. I té dos tipus fonamentals d’immunitat; la innata i l’adaptativa. La immunitat innata està formada per barreres mecàniques i químiques (com la pell, les mucoses i les secrecions), fagòcits (els glòbuls blancs, encarregats d’ingerir les substàncies alienes) i sistemes humorals com el sistema del complement (petites proteïnes presents a la sang que, un cop s’activen, ataquen i maten cèl·lules que es consideren “dolentes”). Aquesta immunitat no necessita conèixer la infecció i actua de forma immediata quan la detecta. La immunitat adaptativa la desenvolupen els limfòcits (un tipus particular de glòbul blanc). Hi ha dos tipus importants de limfòcits, els T, que tenen funcions reguladores i citotòxiques i els B, que produeixen anticossos. La immunitat adaptativa, a diferència de la innata, necessita un temps perquè els limfòcits reconeguin l’antigen, s’activin i proliferin i, finalment, sintetitzin anticossos o desenvolupin limfòcits citotòxics.

Les vacunes es poden classificar segons la composició amb un criteri microbiològic. Hi ha un primer tipus de vacunes, les atenuades o vacunes vives, obtingudes a partir d’un virus o bacteri modificat al laboratori (i que no té la capacitat d’emmalaltir-nos). Un segon tipus, l’inactivat o vacunes mortes, que poden estar compostos per virus o bacteris sencers o parts d’ells (basades en proteïnes o en polisacàrids).  En els dos casos el què es fan és preparar el nostre sistema immune adaptatiu al tipus de virus o bacteri per al qual ens hem vacunat, sense infectar-nos.

L’actual calendari de vacunacions de Catalunya, determinat pel Departament de Salut, inclou les vacunes més adequades per a la població catalana, des de la infantesa fins a l’edat adulta. Podeu consultar aquestes vacunes sistemàtiques al quadre 1. Hi ha altres vacunes, no sistemàtiques, per a determinats col·lectius i situacions especials. Així, per exemple, si viatgem a zones del món a on hi ha malalties que no tenim a casa nostra pot ser convenient alguna vacuna addicional. Si és el vostre cas, us recomanem contactar amb un centre de vacunacions internacional. Tingueu en compte que en alguns països hi ha alguna vacuna obligatòria.

La majoria de les vacunes tenen un elevat grau d’eficàcia. En el cas de la vacuna del xarampió l’eficàcia és d’un 99,7% i d’un 99% en el cas de la pòlio. Hi ha un petit percentatge de persones, a causa de les diferències en els sistemes immunitaris de cadascú, que no quedaran ben protegides després de ser vacunades. Per això l’eficàcia no és del 100%. Per altra banda, com en qualsevol altre medicament, poden tenir alguns riscos. Les reaccions adverses produïdes generalment són lleus, ben tolerades i autolimitades, tot i que ocasionalment poden ser greus. Tot i això, els beneficis superen en molt els riscos. Per exemple, el xarampió, en una població no vacunada, provoca la mort de dues persones per cada mil infectades. La vacuna “triple vírica” (xarampió, rubèola, parotiditis) pot provocar una reacció al·lèrgica greu en només una de cada milió de persones.  

En el cas de la vacuna de la grip, la vacuna té un grau d’eficiència molt menor. Això és degut al fet que el tipus de virus que apareix cada any canvia contínuament. Els investigadors escullen els tipus de virus més probables que apareixeran, en funció dels que van aparèixer la temporada passada. Globalment l’efectivitat és d’un 65%, però en funció de com hagi variat el virus des de la temporada passada pot anar d’un 10% a un 90%.

Si es vacuna a un percentatge elevat de la població, es poden frenar i fins i tot erradicar algunes malalties. En el cas del xarampió es considera que, si es vacuna un 95% de la població, es frena la transmissió de la malaltia. És el que s’anomena “immunització de ramat”, protegint tant als que es vacunen com als pocs que per algun motiu no poden fer-ho (nadons massa petits o persones immunodeficients per exemple).

Històricament hi ha hagut contactes de poblacions amb els seus sistemes immunitaris no preparats per determinades malalties que han estat delmades. És el cas dels asteques en el segle XVI, quan la seva població es reduí en la meitat, en poc temps, per les malalties importades des d’Europa. Les malalties més probables d’aquest daltabaix són la salmonel·la entèrica, la verola i el tifus.

Les vacunes antial·lèrgiques, també anomenades immunoteràpia per a al·lèrgens, són diferents de les vacunes anteriors. Aquestes contenen una petita quantitat del producte que produeix la reacció al·lèrgica. Són efectives per a pol·len d’arbres, herba, floridura, caspa d’animals, àcars i picades d’insectes.