Són un risc per a la salut?
Les floridures són fongs microscòpics que viuen en matèria orgànica. Les podem veure a simple vista perquè són organismes multicel·lulars agrupats, generalment en forma de filaments. Són molt reconeixibles les capes verdes, blanques o negroses, que es formen sobre superfícies d’aliments que hem deixat abandonats o sobre altres materials orgànics com fusta, sabó, paper en llocs humits. Perquè puguin créixer, cal que hi hagi humitat, i ho fan millor si l’ambient és càlid. Generen espores que es transmeten per l’aire per a reproduir-se, de la mateixa forma que les plantes fan servir les llavors.
Algunes floridures són bones, i es fan servir en l’elaboració de certs aliments com el formatge Camembert o el Rocafort, la salsa de soia i el miso, el tempeh d’Indonèsia i el qorn anglès.
Altres, però, poden tenir efectes nocius sobre la nostra salut. Determinades persones en són molt sensibles i presenten congestió nasal, irritació de la gola, tos, irritació als ulls i fins i tot irritació de la pell. Les persones al·lèrgiques poden tenir reaccions encara més greus. Addicionalment, alguns tipus de floridures generen unes toxines anomenades micotoxines. Si les ingerim, poden generar danys aguts a diferents òrgans, com el fetge, la melsa i els ronyons. Per altra banda, hi ha estudis que les relacionen amb efectes a llarg termini, tals com el càncer i la immunodeficiència. Per altra banda, si hi ha floridura, és possible que també hi hagi algun bacteri patogen, que no podrem veure a simple vista.
A la majoria dels aliments, aquests fongs poden penetrar a l’interior de forma imperceptible. En general, si ja es veu una part afectada, tot l’aliment pot estar més o menys envaït. És molt probable aquesta ràpida invasió en els embotits tendres, els formatges tous i altres derivats lactis com la mantega i el iogurt, les fruites i verdures de carn tova. En aquests aliments humits és molt fàcil que penetrin uns filaments de fongs, molt difícils de veure. I passa el mateix amb les melmelades i els guisats preparats. Els productes porosos com el pa, o amb molta superfície com el formatge ratllat, també presenten molta exposició i, per tant, tenen facilitat per a estar envaïts.
Per tant, si observem que algun aliment té una mica de floridura, el millor és descartar-lo. Hi ha alguna excepció? Doncs si, hi ha alguns tipus d’aliments que podem “salvar” perquè als filaments no els hi resulta fàcil penetrar. El pernil serrà i els embotits curats poden tenir una mica de floridura. En general, es pot consumir després de retirar-la. Dels formatges durs, amb poca humitat, es pot retirar la part afectada, deixant un parell de centímetres al voltant de la zona. Dels vegetals durs, com la pastanaga, també es pot retirar la floridura, deixant els dos centímetres de marge.
I el que podem fer és prevenir. Sempre consumir aliments frescos, descartar qualsevol peça amb símptomes, netejar l’interior de la nevera de tant en tant, i extremar la higiene quan preparem menjars casolans.
També podem trobar-nos amb fongs a les parets o altres superfícies de casa. Un dels millors mètodes per evitar-los és evitant la humitat. Cal vigilar de no tenir cap fuga d’aigua, per petita que sigui, que faci que una paret estigui humida. També cal que no hi hagi condensació sobre superfícies fredes, com canonades, que podem aïllar. Per altra banda, no és convenient posar roba a assecar dins de casa i, si ho fem, airejar després bé l’habitació. I si ens hem dutxat, convé no deixar la porta oberta per evitar de passar la humitat a la resta de la casa. Per llocs molt humits com un soterrani podem fer servir deshumidificadors. I extractors tant en aquests soterranis com als banys i cuines. Una altra cosa que podem fer és il·luminar bé les habitacions, perquè als fongs els hi agrada la foscor. I, en general, els hi agraden els ambients càlids. Un ambient per sota de 20 graus els hi dificulta el creixement.
Si ja en tenim, no hem de treure’ls en sec. Si ho fem, rascant per exemple, el que farem és alliberar moltes espores que aniran per l’aire i acabaran per tota l’habitació. Sempre es tracten amb un producte líquid. Un dels més efectius és el lleixiu, en general rebaixat amb aigua en una proporció d’ 1:3. Un cop aplicada cal netejar amb un raspall i aclarir amb aigua neta, repetint-ho diverses vegades. Un altre producte és l’aigua oxigenada. I tota una sèrie de productes de mercat ja preparats. Si voleu fer servir productes menys agressius, teniu el vinagre blanc i el bicarbonat de sodi (una cullerada per mig litre d’aigua).
Pot ser que en tinguem i que no els veiem. Si hi ha olor a humitat o tenim símptomes al·lèrgics, és possible que ja tinguem fongs a casa. Al mercat es poden trobar kits de detecció de fongs que podem fer servir nosaltres mateixos. Per saber quin tipus de fong tenim, i si és dels perillosos, com per exemple el stachybotrys (o “floridura negra”), hauríem d’accedir a especialistes. A casa hi ha alguns llocs a on pot haver-hi alguna petita fuga d’aigua o una gotera a on s’amagaran colònies de fongs. Els llocs més probables són sota d’una pica, a la part del darrer d’un electrodomèstic i en un doble sostre o doble paret. Els voltants d’una finestra són un dels altres llocs d’alta probabilitat.