Va deixar el quadern d’anelles al pupitre, va posar-hi a sobre el bolígraf de quatre colors i, tot seguit, va seure a la cadira de color verd oliva. Tenia una estructura metàl·lica amb el seient i el respatller de fusta. Al seu davant hi havia una enorme pissarra negra a on encara es podien llegir algunes paraules senzilles en anglès, amb la seva traducció al català, escrites amb guixos de diferents colors. A la dreta hi havia una taula, més gran que la resta de pupitres, amb uns quants llibres desordenats a sobre, un parell de cintes i un radiocasset desendollat. Al costat de la porta, es veia una línia de penjadors a on deixaven les bates en acabar la jornada lectiva.
És el que podia veure un nen dels anys vuitanta quan estava fent l’EGB.
Si ens contractessin com a escenògrafs d’una superproducció de Hollywood, i ens demanessin que els hi preparéssim una classe catalana dels anys vuitanta amb tots els seus elements, segurament la prepararíem com la que hem descrit. Si tinguéssim molt de pressupost, l’estructura i els materials de construcció també reflectirien aquell lloc i aquell moment. Potser col·locaríem un terra de terratzo, revestiríem les parets de guix i les pintaríem amb colors clars, com blanc o clar pàl·lid, i posaríem sostres de pladur.
Si ens demanessin d’anar més enrere en el temps, posem fins als anys seixanta, mantindríem la pissarra, però trauríem els guixos de colors i deixaríem només els de color blanc. Segurament el francès substituiria l’anglès en l’escrit de la pissarra i el català no es veuria per enlloc. Segons el caire que volguéssim donar-li a l’escola, afegiríem un crucifix sobre la pissarra, i penjaríem un mapa d’Espanya a la paret amb les regions d’aquell moment. Ja sabeu, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja…
Si, per contra, ens demanessin d’anar més endavant en el temps, tindríem altres tipus de canvis. Una aula dels anys dos mil probablement requeriria canviar la pissarra per a una de blanca, sobre la qual s’escriu amb retoladors especials i no amb guixos. Els pupitres individuals ara es disposarien en grups per fomentar el treball en equip. Continuarien havent-hi fluorescents, però una mica més eficients; aquests no farien el zumzeig dels anteriors. El mobiliari seria més còmode i més adaptat a les necessitats dels estudiants. No seria estrany trobar un projector penjat del sostre i un ordinador a la taula del professor. Tampoc ho seria trobar un sistema d’aire condicionat i calefacció més modern. A les parets es podrien veure mapes actualitzats i cartells amb avenços científics, il·lustracions de flora i fauna i extractes de textos d’escriptors com Mercè Rodoreda.
També podríem posar elements que reflectissin coses més concretes, com per exemple, si es tractava d’una escola urbana o una escola rural, o si es tractava d’una escola amb un pressupost o altre, o si era pública o privada. Fins i tot podríem especificar en quina zona es trobava l’escola, potser amb algun edifici o paisatge singular, com podria ser una imatge del Montseny. També podríem indicar en quin any ens trobàvem si afegíem algun cartell amb algun esdeveniment històric, local o no. I també indicar el moment de l’any, potser amb algun element decoratiu que en faci referència.
Ben segur que ens sentiríem molt còmodes si avui poguéssim seure en una aula tal com era quan anàvem a l’escola. Ens evocaria records d’aquell període, segurament sentiments agradables i nostàlgics. Elements com colors, olors, materials (com la textura de la pissarra), fins i tot sons específics (com el so dels fluorescents) podrien desencadenar tota una sèrie de memòries que tenim guardades. Ens faria sentir com “a casa”. És a dir, que estem en un lloc a on pertanyem.
Per contra, podrien demanar-nos preparar una aula d’un lloc geogràfic diferent. Si es tractés d’una escola dels Estats Units, hauríem de pensar a posar una bandera americana. A més dels materials acadèmics, en anglès, penjaríem cartells amb missatges motivacionals, regles de l’aula i informació sobre festivitats i celebracions típiques d’aquell país. Als murs trauríem indicacions sobre què fer en cas d’incendi, tornado, terratrèmol o altres emergències. Als passadissos posaríem armaris per guardar els llibres, roba i altres pertinences personals. Potser afegiríem elements que representessin la mascota o els colors de l’escola, reflectint l’orgull escolar. Si ens diguessin que estem en un lloc concret, com per exemple, a una regió muntanyosa i boscosa com Wyoming, ho tindríem en compte a l’hora de definir l’estructura de l’edifici i els materials de construcció. Potenciaríem la fusta i la pedra, i obriríem grans finestres per aprofitar les vistes i la llum natural. A causa dels seus hiverns freds, les finestres haurien de tenir vidres dobles ben gruixuts i als terres tindríem moqueta. La decoració es basaria en la cultura i la història local, com ara imatges de vida salvatge, muntanyes o referències a la història dels pobles nadius.
Potser veuríem aquesta aula com una cosa propera, segurament per les moltes pel·lícules que hem vist. De la mateixa manera que estem acostumats a veure els autobusos grocs de transport escolar, tot i que no hi hàgim pujat mai. Ara bé, en una aula així, no tindríem la mateixa sensació d’estar “a casa” que en una d’aquí. No se’ns despertaria el sentiment de pertinença, per molt similar que fos l’aula a les nostres.
Podrien demanar-nos preparar una aula que, addicionalment, fos diferent des del punt de vista de la conducció de les classes. Si haguéssim de preparar una aula contemporània finesa, hauríem de tenir en compte que l’educació està molt més centrada en l’estudiant, la col·laboració i amb un entorn d’aprenentatge còmode i estimulant. Hauria de ser espaiosa i lluminosa, amb molta llum natural, amb plantes i elements de la natura. Els mobles haurien de ser lleugers i fàcils de reconfigurar per permetre diferents disposicions segons les diferents activitats, com treballs en grup, instrucció directa o treball independent. El material didàctic estaria accessible per als estudiants, fomentant la independència i la responsabilitat, amb prestatgeries obertes amb recursos, llibres i materials per a experiments. Fins i tot, es podrien afegir elements com pilotes d’exercicis com a seients o altres materials per fomentar el moviment.
Ben segur que els sentiments que ens generaria una aula com aquesta, no tindrien el mateix pes que els d’una aula a on hem anat de petits. I és que som d’un lloc i una època.