En un episodi dels Simpsons, a l’Homer se li acudeix demanar Fugu en un restaurant japonès, amb tan mala sort que, qui li prepara el plat, no té la destresa suficient i li serveix parts enverinades del peix. Com que no existeix antídot, el metge li diu que només li queden 24 hores de vida. Afortunadament per a la sèrie, acaba sobrevivint. Això passa en el onzè episodi de la segona temporada.

Aquest és un plat que, per la seva perillositat, ha sortit en moltes pel·lícules. Però no és l’únic. Arreu del món n’hi ha molts altres plats que, cada any, provoquen intoxicacions. I, tot i això, es continuen consumint.

Sembla que als humans ens agrada la sensació de viure a límit.

Fugu

Fugu és la paraula japonesa utilitzada per denominar tant el peix globus com el plat preparat a partir d’ell. És famós perquè algunes parts del seu cos contenen tetrodotoxina, un verí letal, sense antídot conegut.

La preparació d’aquest plat està controlada per la llei al Japó i cal tenir una llicència específica per a aquesta tasca. Els aprenents necessiten dos o tres anys de pràctica abans de poder passar un examen oficial. Tot i això, cada any hi ha víctimes causades pels errors de cuiners inexperts.

La part més saborosa és el fetge, però també és la més verinosa. Actualment, està prohibit vendre o servir fetge de Fugu. A casa nostra està prohibida la venda de qualsevol part d’aquests peixos.

En algunes piscifactories s’està produint Fugu lliure de verí, tot i que, els més puristes, asseguren que es tracta d’espècies diferents.

Cazu Marzu

Aquest és un formatge tradicional italià, cremós, picant i suau. La traducció del sard és “formatge podrit” i s’elabora amb larves vives de mosques del formatge (Piophila casei). L’àcid del sistema digestiu dels cucs descompon els greixos del formatge, fent que la textura sigui molt suau. Els que coneixen el formatge saben que només és apte per menjar si, en obrir-lo, les larves estan vives. Només es fan concessions si el formatge s’ha refrigerat i és el qui ha matat els cucs. Es recomana menjar-lo amb lents de protecció, perquè les larves poden arribar a saltar fins a 15 centímetres i entrar als ulls.

El govern italià considera il·legal la seva venda des del 1962. També el prohibeixen les regulacions sanitàries i d’higiene alimentària de la Unió Europea. Tot i això, està registrat com un producte tradicional de Sardenya a on es produeix de forma casolana i es continua consumint.

Alguns científics creuen que els cucs poden sobreviure a l’àcid de l’estómac i arribar fins als intestins, donant lloc a una malaltia anomenada pseudomiasi.

Pop viu

Corea del Sud i el Japó tenen un plat anomenat sannakji, consistent en pop viu o acabat de matar. Normalment, és tallat en petites peces i servit amb els tentacles encara en moviment. En alguns casos el serveixen sencer i viu.

S’ha de tenir especial cura en menjar sannakji perquè les ventoses poden fer que s’enganxin a la boca o a la gola. Es diu (no està confirmat) que cada any hi ha unes sis morts per asfíxia a causa d’aquest plat.

Picant

En alguns indrets, la població està força acostumada als picants. A Mèxic, per exemple, toleren xilis molt picants de fins a 20.000 SHU (acrònim de “Scoville Heat Units”, unitats per mesurar el nivell de picant), mentre que nosaltres comencem a patir cremors amb aliments de només 5.000 SHU, que correspondria als pebrots del padró.

Els darrers anys s’han anat creant noves espècies, cada cop més picants, que poden ser perilloses per la salut. El 2007 es va coronar com el xili més picant el Naga Jolokia (per sobre d’ 1.000.000 SHU). Van venir després el Viper Naga i el Trinidad Scorpion Butch T i el Carolina Reaper (per sobre d’1.150.000 SHU). Avui qui guanya és l’Alè de Drac (2.480.000 SHU), que té més concentració de capsaïcina que el gas pebre de la policia estatunidenca. No es considera un aliment. El seu cultiu està pensat per obtenir anestèsia tòpica per a persones que siguin al·lèrgiques a l’anestèsia comuna. En el cas de menjar-lo, la primera sensació serà de tenir la boca adormida perquè el cervell produirà endorfines per bloquejar el dolor que ens produiria. En aquestes concentracions es poden produir butllofes a la boca i a la gola, com un mecanisme de defensa del cos per reduir la calor que estan percebent els nostres receptors. En l’extrem, es podria produir un xoc anafilàctic.

Bolets

A Catalunya no tenim plats intrínsecament perillosos. Però no estem exempts de riscos. El cas més rellevant és el dels bolets.

Cada any hi ha intoxicacions per bolets tòxics. El centre de referència, per la seva capacitat d’identificar les toxines dels bolets hepatotòxics, és l’hospital Clínic. En els darrers vint anys, ha confirmat més de dues-centes intoxicacions d’aquest tipus. Cal dir que, tots els casos procedien de la recol·lecta per al consum personal i no de plats cuinats en restaurants ni de bolets comprats en mercats.