Algunes curiositats de la Coca i del dia de Sant Joan.

En l’article de l’any passat ja us comentàvem que , originàriament, les coques eren rodones, amb un forat al mig, en record al disc solar. El seu nom sembla que prové de “cocere”, que en llatí vol dir coure. I és que aquestes
coques rodones es portaven als formers perquè les coguessin, per menjar-les en comunitat. Es creia també que no s’havien de menjar sota teulat per no portar la desventura. Hi ha altres versions sobre l’origen del nom, com la
que diu que prové de “kok”, pastís en holandès, introduït en època de Carlemany. Aquest també seria l’origen del nom “cake” en anglès.

Nosaltres ens quedem amb la versió llatina! Per Sant Joan es venen més d’un milió sis-centes mil coques artesanes
a Catalunya, i més de noucentes mil només a Barcelona.

La varietat més venuda any rere any és la de brioix amb fruites i pinyons. També és molt popular la que porta llardons. La massa de brioix és molt freqüent en pastisseria, s’empra per fer més dolços, com ara el tortell de Reis.
Es pot farcir de crema i massapà, i fins i tot nata i productes més creatius, com crema de formatge, maduixes o sobrassada.

Fins i tot s’ha elaborat gelat de coca de Sant Joan.

La tradició diu que la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, el doble de llarg que no d’ample, i amb angles arrodonits.


La proporció entre l’amplada i la llargada de la coca és igual a la proporció entre el dia i la nit per Sant Joan.
A altres contrades també hi ha menjars per celebrar el solstici d’estiu. A Alacant es menja una coca de Sant Joan de verdures amb tonyina. A Menorca es menja la Coca Bamba, que és que posseeix el foc.

Una coca alta enroscada en forma d’espiral, normalment lliure de cremes i confitures. A Eivissa són típics els macarrons de Sant Joan, fets de macarrons amb llet i sucre. A Andorra la tradició demana beure vi bullit, consistent
en vi cremat amb sucre, canella, i pell de taronja i llimona.
La tradició diu que Joan Baptista va néixer en tal dia, al punt de la mitjanit, i que va ser aquest el dia en què va batejar Jesús al Jordà.

La dada curiosa és que és l’únic Sant del qual el santoral commemora el naixement i no la mort o el martiri. La coca també es consumeix per les revetlles de Sant Pere i Sant Jaume, tot i que actualment no són tan celebrades.

El costum d’encendre focs sembla que prové d’antics cultes pagans al sol, però també està relacionada amb la prevenció d’epidèmies pel poder antiinfecciós i d’allunyar els mals esperits

Hi ha molts rituals associats a aquesta festa des de molt antic.
Una carta del rei Marí l’Humà (1406) ja s’hi referia: “Los dits ventalls… voldríem saber sils havets fet bateier a flum Jordà o embalsamats per conservar lur joventut o sils havets trets enguany al ros de Sant Johan cartan bells són que desig havem que servint a mós contínuament per antiquitat no perissen”. És a dir, que rebolcar-se en l’herba
humida de rosada porta salut i sort. Com ens quedi la roba després… és responsabilitat nostra!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.