Molts de nosaltres estem una mica saturats d’informació sobre la Covid. De fet, alguns pensem que ja no ens poden explicar res que no sapiguem. Mans, mascareta i distància… Això ja ho coneixem! Per acabar-ho d’arreglar, tenim la sensació que un dia ens expliquen una cosa, i la contrària l’endemà. Afortunadament han començat a arribar bones notícies i comencem a entreveure l’arribada de remeis.

Tot i això, mentre no arriben, tenim l’obligació de protegir a la gent més propera, sobretot als més grans. I és que, en aquestes dates, és molt probable que acabem tenint contactes familiars amb la gent de més risc. Tenim moltes festes: la Fira de Santa Llúcia, el Caga Tió, el dinar de Nadal, els Pastorets i el Pessebre Vivent, Sant Esteve, els Sants Innocents, l’Home dels Nassos, Cap d’Any, la Cavalcada….

És per això que us parlarem de com es transmet i com s’evita la malaltia. És important que actualitzem el què ens havien explicat perquè, darrerament, ha anat canviant. A començaments d’aquest any, des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’assegurava que la transmissió entre persones era, principalment, a través del contacte i de gotícules respiratòries. I, tot i que no descartava la transmissió per aerosols, la cenyia a situacions molt concretes i poc habituals (com pot ser una intubació en una UCI). Assegurava que era extremadament poc probable que hi hagués partícules virals surant en l’aire. Aquesta afirmació va fer creure que la Covid “no podia viatjar per l’aire” i que, per tant, n’hi havia prou mantenint la distància entre persones per estar sa i estalvi. I això no era cert.

Ben aviat van aparèixer experts en malalties infeccioses respiratòries i experts en aerosols que asseguraven que, molt probablement, sí que es transmetia per l’aire. La primera evidència era que explicava alguns brots inicials, com els que es van produir en un restaurant climatitzat de Guangzhou, Xina, i en un assaig de cor als Estats Units. En segon lloc explicava en part per què els països que van adoptar primerament polítiques dirigides a aquest tipus de transmissions han tingut més èxit en controlar el virus. Per exemple, els països del sud-est asiàtic van ser molt més ràpids en adoptar màscares facials, que molts països occidentals.

El 27 de març l’OMS seguia negant-ho i publicava un informe en el qual deia que no hi havia proves suficients per considerar aquesta transmissió aèria.

El 6 de juliol, un grup de 239 científics van acabar publicant una carta a Clinical Infectious Diseases en la que reclamaven una revisió dels criteris de l’OMS. Començava d’una forma ben directa: “Fem una crida a la comunitat mèdica i als organismes nacionals i internacionals pertinents perquè reconeguin el potencial de propagació aèria de la malaltia de la Covid-19. Hi ha un potencial significatiu d’exposició per inhalació a virus en gotes respiratòries microscòpiques (microgotes) a distàncies curtes a mitjanes (fins a diversos metres, o en una habitació), i estem defensant l’ús de mesures preventives per mitigar aquesta via de transmissió aèria…”

Tres dies més tard, el 9 de juliol, l’OMS deixava de ser tan taxativa i publicava que “la transmissió del coronavirus mitjançant suspensió en l’aire a llargues distàncies i durant molt de temps és possible”, tot i que afegia que calia més investigació.

El 20 d’octubre, l’OMS per fi assumia l’evidència científica i actualitzava el seu document sobre la forma de transmissió del coronavirus: “La transmissió per aerosols pot ocórrer en llocs específics, particularment en llocs tancats, amb molta gent i poc ventilats, a on les persones infectades passen llargs períodes de temps amb altres”. Cal remarcar que no és la primera vegada que es nega que una malaltia es pugui transmetre per aerosols. Això ja va passar, en el seu moment, amb el xarampió, la tuberculosi i la varicel·la.

Per tant, convé que actualitzem el què se sap ara. La principal conclusió és que sí, es pot transmetre per l’aire. Iho hem de tenir molt en compte ara que arriba l’hivern, passant més temps en llocs tancats. Mirem les quatre vies de contagi més importants:

1. Per gotícules

Són les petites partícules que expel·lim al parlar, tossir, esternudar i respirar. Se les coneix com a gotes de Flügge. Des del començament de la pandèmia s’ha vist que podien transportar el virus i encomanar la Covid.

Tot i ser petites, tenen la mida suficient per caure a terra (generalment cauen a menys d’un metre i mig). Per això, la distància física és una excel·lent forma d’evitar el contagi per gotícules.

Quan no es pot mantenir la distància de seguretat es pot reduir el risc amb l’ús de mascaretes i de pantalles protectores (ho haurem vist en el cas dels metges que fan PCR). Les mascaretes capturen les gotícules que, d’altra manera, acabaríem respirant i les pantalles protectores eviten que aquestes puguin impactar a la nostra cara (per exemple, en els nostres ulls. Ara bé, és més important que la persona infectada porti mascareta, que evita que les seves gotícules surtin disparades, i no tant la persona que es pot contagiar.

Si ens veiem amb familiars i traiem la mascareta perquè estem menjant, sempre podem reduir la quantitat de gotícules que expel·lim. Protegim els estossecs i els esternuts, i minimitzem cridar, riure fort o cantar sense mascareta.

Les gotícules mesuren entre 10 i 100 micròmetres (µm). Per fer-nos una idea, el diàmetre d’un cabell normal és d’uns 70 µm (pot variar entre els 15 i els 170 µm). La Covid, en comparació, és molt més petita, amb un diàmetre entre 0,07 i 0,1 µm. Amb les dades de les càrregues virals trobades en la saliva de persones infectades (la càrrega viral és la quantitat de virus), es pot calcular que una gotícula pot portar fins a 50.000 coronavirus.

2. Per aerosols

Són les partícules encara més petites que les gotícules, i també es produeixen parlant, tossint, esternudant i cantant. Però tenen un comportament diferent: poden romandre a l’aire durant minuts, o fins i tot hores.

Els aerosols tenen mides inferiors a 5 µm i la quantitat de coronavirus que poden portar és molt més petita que les gotícules. El problema és que n’expulsem milers i, per acumulació, poden infectar-nos. Un problema afegit dels aerosols és que aquests poden penetrar directament fins als alvèols dels pulmons.

Un símil interessant per entendre el funcionament dels aerosols és el fum del tabac. En un espai obert, el fum no acostuma a molestar, a menys que tinguem la mala sort que el fum ve directament a nosaltres. En un espai tancat, però, el fum es va acumulant i, amb el temps, fins i tot la roba ens acaba fent olor de tabac. El mateix passa amb la Covid. En un espai obert, els aerosols es dilueixen i en un espai tancat es van acumulant fins al punt de ser perillosos. Quina és la solució doncs? Igual que amb el fum del tabac, en reduirem la concentració ventilant l’espai. La ventilació pot ser obrint finestres o activant sistemes de ventilació que portin l’aire de l’exterior. Vigileu, però, perquè molts aires condicionats no renoven l’aire.

Portar mascareta a l’interior redueix el risc d’acumular aerosols. Ara, seguint amb el símil del tabac, seria com si estiguéssim fumant “per dins” de la mascareta. Així, portar-ne aturaria la majoria del fum que hi quedaria retingut, però probablement, una petita part escaparia pels costats de la mascareta, sobretot si no la portéssim molt ben ajustada. La ventilació seguiria sent essencial.

Existeixen purificadors d’aire amb filtres HEPA (de l’anglès High Efficiency Particulate Air) que capturen l’aire del seu voltant i el fan passar per un sistema de filtres que eliminen diferents tipus de partícules, inclosos els coronavirus. Els filtres homologats retenen el 99,97% de les partícules iguals o superiors a 0,3 micres de diàmetre. Són un complement a la ventilació.

3. Per contacte directe

Des de ben aviat, es va veure que el contacte físic era una via de transmissió de la Covid. Una de les primeres recomanacions va ser evitar les encaixades de mans, i es va popularitzar la salutació amb els colzes. Més tard, l’OMS va desaconsellar-la per reduir la distància, i va proposar de fer-la a distància, ja sigui posant-se la mà al cor, o ajuntant les mans davant del pit o bé fent una salutació vulcaniana tipus ”Star Trek”. També va desaconsellar la resta de contactes físics, com abraçades i petons.

Normalment, ens toquem moltes vegades la cara al llarg del dia (i sovint el nas, la boca i els ulls). En el cas que estiguem infectats, els nostres virus acabaran a les nostres mans. I si donem la mà a algú, i aquesta persona es toca després la cara, té molts números d’acabar contagiat. La forma més eficient d’evitar aquesta via de transmissió és evitant el contacte físic.

Una altra forma de reduir el risc és rentar-nos les mans amb aigua i sabó. Una forma de fer-ho a consciència és la següent: 1. Mullem les mans, 2. Agafem sabó líquid, 3. Freguem les palmes entre si, 4. Entrellacem les mans per netejar l’espai entre els dits, 5. Freguem el dors de la mà amb la palma de l’altra mà, 6. Tanquem la mà i freguem el dors dels dits amb la palma de l’altra mà, 7. Freguem els polses amb la palma de l’altra mà, 8. Freguem els dits i les ungles amb la palma de l’altra mà, 9. Freguem els canells amb l’altra mà, 10. Aclarim amb aigua i assequem amb paper d’un sol ús. Com podeu comprovar, veient les deu passes anteriors, es requereixen uns 20 o 30 segons per rentar correctament les mans.

Si no disposem d’aigua i sabó, podem fer servir gel hidroalcohòlic, amb un procediment similar. En aquest cas, deixem que el gel s’assequi per si sol.

També s’ha d’evitar tocar-se la cara amb les mans (a menys que ens les acabem de rentar a consciència).

El sabó és tan eficient perquè destrueix la capa lipídica (greix) del virus. Aquesta capa és la que envolta el material genètic i dóna suport a les proteïnes encarregades d’enganxar-se a les cèl·lules. Un cop destruïda la capa lipídica, el virus es “desmunta”, i el material genètic i les proteïnes són arrossegats per l’aigua.

L’etanol contingut en el gel hidroalcohòlic també destrueix la capa lipídica. Idealment ha de tenir un 70% de concentració d’alcohol (en general es fa servir etanol, tot i que s’utilitzen altres alcohols). Per sota del 60% no és efectiu contra la Covid (sí que ho és per a bacteris i fongs, i per això podem trobar-ne en el mercat). Per sobre de 90% s’evapora massa de pressa i pot ser insuficient per desactivar el virus (es requereix entre 20 i 30 segons de contacte). Per altra banda, l’aigua desnaturalitza més ràpidament les proteïnes que l’alcohol. L’ús continuat a les mans, però, pot arribar a produir dermatitis de contacte, perquè estem traient la capa lipídica de la mateixa pell.

El fet de portar guants no és cap garantia i pot crear una sensació de falsa seguretat. Si ens toquem la cara, tot i que portem guants, també l’hi passarem els virus. Només funciona si en som molt conscients i no ens toquem d’ençà que ens els posem fins que els traiem. Hi ha un procediment per treure’ls correctament. El primer guant es treu pinçant-lo amb l’altra mà (per no contactar amb la nostra pell), i el segon guant (que està sostenint el primer guant ja retirat) es treu posant un dit per dins del guant (per no tocar-lo per fora). D’aquesta forma queden tots dos guants embolicats deixant la part interior d’un d’ells per fora.

4. Per superfícies contaminades

A l’inici de la pandèmia es creia que bona part de la transmissió es produïa a través de superfícies contaminades. I es va insistir molt en la rentada de mans per evitar el contagi. Avui sembla que té menys rellevància que la transmissió aèria.

En aquells primers mesos es van fer diverses investigacions que analitzaven el temps que el virus podia romandre actiu en diverses superfícies, tot i que no es coneixia la capacitat infecciosa real. En les superfícies llises, com el plàstic i l’acer inoxidable, és a on podien estar més temps (fins a vint-i-vuit dies segons un estudi). Els materials més porosos, com el paper, el virus s’inactivava molt abans (segons un altre estudi, està actiu fins a tres hores en el paper, vint-i-quatre hores en el cartó, dos dies en la fusta i la roba i quatre dies en el vidre). S’han fet estudis posteriors incloent altres paràmetres, com temperatura i humitat relativa que afecten l’estabilitat del virus.

Estudis recents semblen indicar que el risc és més baix de què es pensava. En un escrit recent, l’Organització Mundial de la Salut afirma que “malgrat proves constants sobre la supervivència del virus en determinades superfícies, no hi ha informes específics que hagin demostrat directament la transmissió de fòmits” (s’anomenen fòmits als objectes o superfícies susceptibles de dur agents infecciosos).

A l’octubre, un estudi preliminar, publicat a Somerville (Massachusets), ha estimat en menys de 5 cada 10.000 el risc d’infecció per tocar una superfície contaminada. No és un valor molt alt, a menys que ens posem a tocar diferents superfícies contaminades al llarg del dia (si toquéssim 20 superfícies contaminades, la probabilitat pujaria a l’1%). Han analitzat objectes força utilitzats, a la ciutat de Massachusets, com botons de pas, tiradors d’escombraries i tiradors de portes d’entrada (de botigues de queviures, bancs, benzineres…). Han trobat que, durant un brot de Covid, hi ha un elevat percentatge (8,3%) d’aquestes superfícies contaminades.

Hi ha dues formes d’evitar aquesta transmissió. Una és mitjançant la rentada de mans. L’altre és amb la desinfecció de les superfícies, sobretot les de molt de contacte físic. L’aigua i sabó és tan eficient com ho és a les nostres mans, igual que les solucions d’etanol al 70%.

Es poden utilitzar diferents desinfectants, com el lleixiu (hipoclorit sòdic),un desinfectant d’ús comú. Inactiva les proteïnes de la cobertura del virus, i ja no poden enganxar-se a cap cèl·lula. Es requereix una concentració de clor actiu del 0,1% com a mínim (alguns estudis, però, aconsellen arribar al 0,5%, és a dir, cinc vegades més). Els diferents lleixius del mercat tenen diferents concentracions de clor actiu, i acostumen a indicar-ho a l’etiqueta. Per preparar una concentració del 0,1% amb un lleixiu que tingui 50 grams per litre (és a dir, que té aproximadament un 5% de concentració de clor actiu), en tindrem prou en barrejar 1 part de lleixiu i 49 parts d’aigua. En el cas d’un lleixiu amb 37 grams per litre, la proporció pujaria a 1 de lleixiu i 36 d’aigua.

Per al sector professional hi ha molts altres productes viricides. A la web del Ministeri de Sanitat podem trobar la llista dels productes autoritzats. La majoria, però, només haurien de ser utilitzats per professionals especialitzats a causa de la seva perillositat (molt sovint es requereixen equips especials per a la seva utilització).

La secció de Salut té caràcter periodístic i no científic. No dóna indicacions en temes de salut ni substitueix les recomanacions de les autoritats sanitàries. Seguiu sempre les indicacions del vostre metge o expert en salut.