Tenim més de 20 varietats locals de mongetes

 

Tenim una gran agrobiodiversitat, és a dir, una gran diversitat biològica associada a l’agricultura, al Vallès Oriental. Això és degut a diversos factors, principalment per la nostra tradició agrícola, per tenir la reserva biològica del Montseny i per la mecanització tardana respecte d’altres zones.

 

Tenim moltes varietats locals que conservem avui en dia. Una varietat local, també anomenada tradicional, es refereix a les plantes conreades que porten més d’una generació en una àrea geogràfica determinada. Aquestes varietats són el producte de la selecció per part dels agricultors sobre les espècies silvestres i/o domesticades adaptables a les condicions pròpies de la cultura agrària local.

 

Al Vallès Oriental s’han inventariat un total de 110 varietats locals d’horta. Un 20% d’aquestes són mongetes. La resta són altres lleguminoses, com faves i pèsols, les solanàcies, com patates, tomàquets, albergínies i pebrots, i les compostes, com enciams. Són 22 varietats locals de mongetes (les varietats de mongetes és de més de 300). Les més habituals són, a banda de la del ganxet, la genoll de Crist, la del carai, l’ull de perdiu, l’avellaneta, la rènega negra, o la vallfornesa, entre d’altres. La mongeta del ganxet que és la primera DOP que tenim al Vallès Oriental aconseguida el 2011. La DOP Mongeta del ganxet és compartida amb el Maresme i el Vallès Occidental.

 

La majoria de les mongetes van venir d’Amèrica Central l’any 1506, i l’any 1532 d’Amèrica del Sud. I es van anar descobrint altres fenotipus, especialment de la zona dels Andes que van anar arribant. Posteriorment hi va haver una gran recombinació genètica i això provocà la gran varietat actual. Algunes varietats, poques, ja es cultivaven a Catalunya, com la mongeta del metro, que prové d’Àfrica.

 

Es considera un aliment molt equilibrat, amb una relació de proteïnes, hidrats de carboni i greixos extremadament compensada. En el cas de la mongeta del ganxet, per exemple, el valor de la proteïna està entorn d’un 20% en pes, el dels hidrats de carboni en un 60% i els greixos en un 2%. També conté fòsfor i calci, així com altres micronutrients com magnesi.

En l’aspecte gastronòmic, quan la proteïna animal era un luxe, la gent dels masos tenia en la mongeta la principal font de proteïna. Aquesta necessitat ha fet que hi hagi un extens i variat receptari: clàssiques mongetes bullides amb un raig d’oli, amb cansalada fregida o en escudella. O, de manera deliciosa, desgranades, guisades amb un sofregit i l’embotit local anomenat ventre dels ossets.

Categories: Menjar i beure