La Meritxell Huertas ens presenta Lapònia, una comèdia brillant sobre la veritat i la mentida, en la que ens divertirem i de la que sortirem amb molt per pensar. Parla de l’educació, de les relacions familiars i de les diferents cultures.

Com vas començar en la interpretació?

Amb el Mag Lari, company d’escola i amic, vam muntar un grup de màgia teatral i ens vam posar a fer bolos per tot Catalunya, a cases particulars, a bars… Jo feia d’anti-partenaire. Després d’això, vaig demanar d’entrar a La Cubana, dient-los-hi “Si voleu fer els meus somnis realitat, truqueu-me”. I em van trucar.

“Necessitem creure, que ens expliquin històries”

Meritxell Huertas

Què et va agradar d’ells?

Jo estava encuriosida pel món del teatre i, un dia, vaig veure “Cómeme el coco, negro”, una obra en la qual et creus que has arribat tard i assisteixes al desmuntatge de l’escenari. Em va fascinar la forma d’interactuar amb el públic, el contacte directe, veure els actors suant entre les cadires…

Com definiries la feina que feu?

El teatre en si mateix és un joc, com quan ets petit. És com explicar un conte a un nen petit. Necessitem creure, que ens expliquin històries. És la màgia del teatre, en ple segle XXI, amb tota la tecnologia que tenim, la gent hi segueix anant.

Com s’aconsegueix un personatge creïble?

Nosaltres som els primers que ens l’hem de creure. Jo necessito temps, donar-li voltes, preguntar, tenir moltes dades, molts antecedents…. Així em resulta més fàcil creure-me’l. Després ja surt sol.  I cada dia d’actuació és un viatge.

Hi ha algun personatge que t’agradaria fer?

Em sento afortunada amb els que faig. El que vull és treballar i que no hi hagi espai entre obres. Sembla molt bàsic, però és que només treballem el 30% dels actors. I, a diferència d’altres feines, aquí, en ser més gran, hi ha menys oportunitats.

“Cada actuació és un viatge”

Meritxell Huertas

Són còmics els teus personatges?

A Lapònia, per exemple, el meu personatge no és còmic. Li està passant una història molt forta. El que fa gràcia és la situació. És el drama de la vida vist des de fora. Vist des de fora tot és boníssim, però no pas el que estic passant. I jo l’interpreto a “full”.