La Lluna, una preciosa Husky, va seure al costat d’una gran escultura de fusta. De tan tranquil·la i quieta que es va quedar, semblava una figura més dels centenars que hi havia en aquella caòtica tenda d’antiguitats.
Què va fer que escollís precisament aquell lloc?
Els animals tenen uns instints molt forts, resultat de l’evolució de milions d’anys per adaptar-se a l’entorn. En un entorn natural. No és estrany, per tant, que li agradés estar en aquell lloc de la tenda, justament a on hi havia més elements naturals. A on va trobar més fusta. Fa milers d’anys, els humans també seguíem els nostres instints com la Lluna, però a mesura que vam anar desenvolupant noves capacitats cognitives, com ara el llenguatge, la memòria i la capacitat de raonar, els vam anar deixant de banda. No tots els que entrem en aquella tenda anem al costat de la gran escultura.
Si escoltéssim els nostres instints, ens adonaríem de l’enorme passió que tenim per la naturalesa. El psicòleg i filòsof Erich Fromm primer i, posteriorment, el biòleg Edward O. Wilson, van proposar el terme biofília per descriure aquesta connexió que tenim amb la natura i també amb les altres formes de vida. I, tot i que sigui un terme relativament nou, el concepte és conegut des de fa molt de temps. Aristòtil, per exemple, ja parlava de “l’amor a la vida”.
Hi ha hagut molts estudis posteriors a Wilson que han demostrat que l’exposició a la natura i als seus elements pot tenir un efecte positiu en la salut mental i física, inclosos la reducció de l’estrès, la millora de la productivitat i el benestar general. Això és quelcom que hem de tenir en compte quan decorem l’interior de casa.
Amb tot, quan ens plantegem decorar la nostra casa, no es tracta d’evitar materials que no siguin naturals. Hi ha molts factors que cal considerar en el disseny d’interiors, com són el preu dels materials, les especificacions tècniques (la seva funcionalitat i seguretat) i el nostre gust personal. Es tracta d’evitar espais que estiguin completament aïllats de la natura, que no tinguin cap mena d’element natural. Afegir plantes, o elements com la fusta, el bambú o la pedra, tot i que la resta de l’espai estigui fet amb materials artificials, faran que mantinguem una connexió amb la natura. Per altra banda, hi ha diversos materials que simulen ser materials naturals i que es poden combinar amb els materials naturals de debò.
Per exemple, hi ha molts materials que poden simular ser fusta natural. Un dels més utilitzats és el vinil, un material sintètic que es pot utilitzar per a revestir sòls i parets i que es pot imprimir amb una imatge de fusta. En general, és més econòmic que la fusta, és fàcil de netejar i no requereix massa manteniment. Segons la qualitat i el gruix del vinil, pot tenir un gran nivell de duresa que el fan molt indicat per a sòls amb molt de tràfic, com són les grans superfícies. El laminat és un altre material de recobriment, compost de diferents capes, sovint consistent en paper impregnat de resines, incloent-ne una que és la que simula la fusta. Com el vinil, pot tenir una gran duresa. Un tercer material és la melamina, consistent en làmines de fusta premsada que es recobreixen amb una capa d’aquest material decoratiu. La melamina acostuma a ser més econòmica però és menys resistent que el laminat.
Un altre material que és “copiat” sovint és el marbre. És un material únic i singular que ofereix una bellesa i elegància incomparables, però, a banda de ser molt costós, requereix una cura especial. És susceptible a les taques i als atacs dels àcids. Hi ha diverses alternatives de superfícies de pedra sintètica. Consisteixen en una combinació de pols de quars natural, resines i pigments que es combinen i es compacten mitjançant un procés de fabricació especialitzat per crear una superfície dura, llisa i uniforme. El resultat final és una superfície que imita l’aspecte del marbre natural, però amb una sèrie d’avantatges tècnics, com ara una millor resistència a les taques i als impactes, així com una fàcil neteja i manteniment. Un dels més coneguts és el Silestone, però n’hi ha altres com el Dekton, el Neotlith i el Caesarstone.
Així com en el cas de la fusta i el marbre tenim alternatives no naturals que són clarament millors (molt similars als originals, molt menys costoses i molt més resistents, funcionals i segures), en el cas dels tèxtils, les seves versions sintètiques tenen diversos inconvenients. El cotó, per exemple, es pot fer amb polièster i altres fibres, amb menor cost i major resistència. Però no té la mateixa suavitat, transpirabilitat i sensació agradable a la pell que el natural. Tampoc té la mateixa capacitat d’absorció d’aigua, cosa que no el fa adequat per a tovalloles ni per a roba de llit. Amb tot, per a determinats elements decoratius, com per exemple cortines o estores, es poden fer servir materials sintètics que simulen productes com el lli, la seda o la llana.
El vidre, tot i ser processat, es considera un material natural perquè és produït a partir de materials naturals com la sorra, la sílice i altres minerals. Hi ha diverses alternatives sintètiques amb diferents propietats i avantatges. L’acrílic, també conegut com a Plexiglas o Lucite, és més lleuger i resistent a les fractures. És molt utilitzat en aplicacions arquitectòniques, com ara finestres i claraboies, així com en altres aplicacions com a senyals, protecció d’objectes i vitrines. El policarbonat és un material sintètic que ofereix una gran resistència a l’impacte i és més lleuger que el vidre. Això el fa adequat per a aplicacions que requereixen una gran resistència, com ara el vidre de seguretat per a edificis i vehicles, així com en altres aplicacions com a protectors solars i cobertes.
En el cas del cuir, hi ha alternatives sintètiques com el policlorur de vinil (PVC), el poliuretà i la microfibra. De ben segur que són bones alternatives; la Lluna, quan torna a casa, escull la seva butaca preferida, i està feta de material sintètic.