A l’hora de dissenyar els espais d’una llar, un interiorista professional té en compte aspectes molt diversos, tals com l’estètica, l’estil, la funcionalitat, l’ergonomia, la psicologia, l’entorn social o la normativa vigent.

Si us poseu a redecorar la casa pel vostre compte, ben segur considerareu aspectes similars a aquests. Però, què passaria si ho féssiu amb la ment d’un publicista? Ells saben com els colors, les imatges, determinades composicions, segons quins missatges, impacten en el nostre ànim fent-nos comprar uns o altres productes o serveis. Podem aprofitar aquests coneixements. Agències de màrqueting i grans marques inverteixen molts recursos a transmetre els seus missatges als seus milions de consumidors.

Vulgueu o no, la decoració de la llar diu molt de qui sou, de quins són els vostres valors i de què es pot esperar de vosaltres. La primera impressió, l’aspecte general, ve a ser com la vostra imatge de marca, com ho és la forma de vestir i de comportar-vos. No és el mateix visitar la casa d’algú que la té decorada de forma minimalista i moderna que la d’algú que la té recarregada, és ostentosa i està ancorada en el passat. I, més enllà de l’aspecte general, hi ha missatges concrets, que vindrien a ser com els “anuncis”. No és el mateix trobar-nos amb una estanteria plena de llibres de clàssics grecs, que un moble amb figures i elements de còmics moderns.

La imatge de marca i el producte en si han de ser coherents. La imatge de Land Rover ha de denotar la robustesa del producte, mentre que la de Ferrari ha de denotar la seva sofisticació. El mateix amb els anuncis. El “t’agrada conduir?”, està alineat amb l’experiència de conduir un BMW amb tracció darrera. Doncs bé, això ho podem aplicar a la decoració, a on vosaltres seríeu el producte: Heu de ser coherents. Si mostreu llibres de literatura clàssica o de física quàntica avançada estareu donant un missatge de saviesa. Si pengeu fotos de tribus llunyanes que heu visitat estareu donant un missatge d’aventura i de risc.

La decoració no deixa de ser una comunicació i, com a tal, la podem desglossar segons els seus continguts i els seus impactes. Quan es tracta la comunicació de la imatge es pot parlar de quatre característiques bàsiques: Les sensacions, les emocions, les informacions i les ressonàncies.

Les sensacions estan molt relacionades amb el més material o físic. En podem citar set de diferents: 1. Mida: Les dimensions d’un objecte determinen la relació amb qui l’observa. Si és quelcom gegantí, com un rellotge de paret de metre i mig, potser tindrem una sensació d’esclafament, potser de majestuositat. Si és una cosa petita, que puguem “dominar”, potser ens porta a un lloc més íntim. 2. Proximitat; Marca el nivell de confiança, que serà escassa en el cas de trobar-nos objectes tancats en vitrines, i abundant en el cas d’objectes a l’abast de la mà i col·locats per a ser utilitzats. 3. Lluminositat: La llum ens porta a les experiències primàries de dia i nit, del que és visible i del que és misteriós. 4. Composició: Ens porta sensacions que van des de la llibertat a l’asfíxia, com en el cas d’objectes o mobles atapeïts. 5. Dinàmica: Marca estabilitat o moviment. Les línies perfectament verticals i horitzontals denoten estabilitat, encara que també rigidesa, i les línies obliqües enlairament o vol, encara que també inestabilitat. 6. Textura: Aporta el grau de realisme, com en el cas dels materials naturals no tractats, o el grau d’idealització, com en el cas de molts objectes fets amb materials sintètics del Pop Art que semblen irreals. 7. Color: Els càlids, com el vermell, el taronja i el groc, estimulen i provoquen moviment. Els freds, com el verd, el blau i el violeta, relaxen i provoquen reflexió.

És interessant veure el color utilitzat per les grans empreses en els seus logos. El vermell és un color cridaner, ple d’energia, passional i dinàmic, amb un punt de perill; el tenen Coca-Cola i Netflix. El taronja és un color vibrant, jovenívol i fresc, alhora que impulsiu; el tenen Orange i Bankinter. El color groc significa positivisme, motivació, optimisme i alegria; el tenen McDonald i DHL. El verd és el color de la natura i representa la vida, denotant calma i proximitat; el tenen Starbucks i Spotify. El blau evoca confiança, seguretat, estabilitat i confiança; el tenen Facebook i IBM. El color violeta és elegant, denota profunditat, fantasia, romanticisme i també nostàlgia; el tenen Cabify i Yoigo. El color rosa és romàntic, sensible, tendre i, fins a cert punt, infantil; el tenen Barbie i Cosmopolitan. El color marró reflecteix solidesa, serietat i autenticitat; el tenen UPS i Nespresso. El color blanc denota puresa, netedat, simplicitat i bondat; el tenen Nike i Wikipedia. El color negre és elegant i denota autoritat, respecte i autoritat; el tenen Chanel i Louis Vuitton. El color gris o plata denota prestigi, seguretat i maduresa; el tenen Apple i Mercedes.

En publicitat s’aprofita molt l’efecte sorpresa per cridar l’atenció. En decoració és molt habitual col·locar un element, un color o una textura allà a on no se l’espera, creant un clima atractiu i una personalitat única. Més enllà de les sensacions, les imatges generen emocions en qui les observa. En publicitat sovint es busquen les emocions positives, com l’alegria, per conduir a sentiments de gratitud, fidelització i aferrament. Ocasionalment, es poden fer servir emocions negatives com la tristesa, la ràbia i el fàstic. Alguns partits polítics, per exemple, fan servir la por per aconseguir vots. En decoració la utilització de les emocions negatives és molt poc usual.

Les imatges d’un logo o d’un anunci porten informacions que poden ser implícites o explícites. Els llibres de física quàntica avançada serien un exemple d’informació implícita. El títol universitari penjat a la paret seria clarament explícit.

Tota imatge, tot objecte, acaba sent una imatge mental que entra en relació amb el nostre imaginari, amb el qual ressonem. Hi ha un nivell de ressonància interpersonal que es dispara amb una imatge o objecte que ens porta a aquella relació, sigui de parella, de família o de grup. Les ressonàncies culturals ens porten als imaginaris col·lectius. I les ressonàncies universals són les que ens porten, com a humans, als mateixos imaginaris.

Tant si teniu la casa decorada com si esteu pensant a fer-hi canvis, podeu fer una prova de concepte. Reflecteix bé el que vull transmetre? Evita el que no vull transmetre? Podeu considerar els següents temperaments: Dominant, prestigiós, creïble, calmat, segur d’un mateix, positiu, perfeccionista, idealista, audaç, obert, poderós, fiable, sòlid, sociable, madur, expert, curiós, discret, atent, estable. I també podeu considerar els seus negatius (estable/inestable).