El Noucentisme tenia la voluntat de renovar la cultura catalana per fer un país autònom, modern i europeu i estava liderat per la burgesia, però a diferència del Modernisme, aquest tenia una voluntat socialment activa. Així, durant el període noucentista es van renovar moltes infraestructures docents i culturals (escoles, biblioteques…), es van fer grans obres públiques com el metro i el ferrocarril, i es va desenvolupar una xarxa de carreteres, aigua potable i línies telefòniques a tot Catalunya. En el camp urbanístic, es van haver d’enfrontar al repte del creixement de Barcelona (és quan es va incorporar Gràcia, Sant Gervasi i Horta). El nom, encunyat per Eugeni d’Ors, prové de “mil nou-cents” i de “nou”, en el sentit de novetat.

Tenim un nombre important d’obres noucentistes sobretot a Cardedeu, i també a Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera, Sant Antoni de Vilamajor i Llinars del Vallès. Moltes són obra d’arquitectes que havien construït edificis Modernistes (aquests els podeu consultar a l’article del passat desembre).

El Noucentisme es va desenvolupar principalment entre el 1906 i el 1923. Políticament el 1901 es crea la Lliga Regionalista, dirigida per Enric Prat de la Riba, un burgès benestant. El 1907 crea l’Institut d’Estudis Catalans, nomenant, el 1911, a Eugeni d’Ors com a secretari general. I el 1914 es crea la Mancomunitat de Catalunya, com a fusió de les quatre diputacions. Aquesta és liquidada el 1923 per la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

Característiques del Noucentisme

D’alguna manera, el Noucentisme va ser una contestació als excessos del Modernisme i del Romanticisme, que exaltaven els sentiments extrems i el trencament de les normes. Els noucentistes es consideraven intel·lectuals més que artistes. Es poden veure les següents característiques en l’arquitectura:

1. La ciutat és l’ideal, representant del centre de la raó, el seny i el progrés, ben contraposat a la natura modernista i romàntica.

2. L’arbitrarietat. L’obra d’art és fruit de la idealització i l’artifici. La raó està per sobre dels sentiments i no és necessària una connexió directa amb la realitat. Hi ha un trencament amb l’espontaneïtat modernista.

3. Classicisme. Es retorna al model clàssic, amb les seves idees d’ordre, harmonia, serenitat, objectivitat i perfecció, enfront de la rauxa del Romanticisme que només preveia l’originalitat i la inspiració.

4. Mediterranisme. S’inspira en el mar Mediterrani, el bressol de la civilització, en la Grècia i Roma antigues, a diferència del Modernisme que s’ambientava en llocs exòtics i mítics.

5. Política. Hi ha una voluntat de regeneració cultural del país, lligant l’acció política i la cultural, realitzant moltes construccions socials.

6. Obra “ben feta”. Cerquen la perfecció en tot el que fan. Cada obra és un exemple del treball rigorós, les normes i la combinació estètica.

El Noucentisme a Cardedeu

De la mateixa manera que succeeix amb el Modernisme, de les poblacions del Baix Montseny, és a Cardedeu a on tenim més edificis noucentistes. Moltes de les obres noucentistes i modernistes de la vila són obra de Manuel Joaquim Raspall. No és casualitat que fos l’Arquitecte Municipal a partir del 1905, quan es va regular l’obligatorietat de tindre’n un en plantilla. Més endavant ho seria també de l’Ametlla de Vallès, La Garriga, Granollers, Caldes de Montbui i Montmeló (Avui no es permet compartir aquestes activitats públiques i privades; des de l’any 1975, hi ha sentències a on es remarca la necessitat d’evitar “coincidència i possibilitat” per demostrar l’objectivitat, la imparcialitat i la independència dels funcionaris municipals).

Les formes florals i els perfils curvilinis del període modernista de Raspall es tornen més rectilinis i geomètrics en el Noucentisme i els vitralls adopten una estructura de fusta, en lloc de l’emplomat amb dissenys de flors i elements vegetals. Manté el sòcol de pedra i els esgrafiats a les façanes i segueix utilitzant el totxo per fer llindes, arcades sovint decoratives, o per donar caràcter a portes i finestres, sovint en forma d’escala invertida.

D’ell destaca el Cementiri de Cardedeu, amb una gran portalada de carreus de granit, porta forjada i mosaics a cadascun dels pilars, i un grup de panteons majestuosos que es troba just en entrar al recinte.

Una altra de les seves obres és la Torre Viader, al carrer Teresa Oller 10-14, una reforma de tres cases existents prèviament. És un edifici de considerables dimensions, esgrafiats grocs i arrambadors de ceràmica per donar continuïtat al conjunt.

També ho és la Granja Viader, a la riera de Vallfornés. És un edifici aïllat en diversos cossos, estructurat com una masia tradicional amb un petit sòcol de maçoneria, parets emblanquinades i maó vist a les finestres.

Altres obres noucentistes de Raspall són el Teatre Esbarjo, al carrer Lluís Llibre 23, el magatzem, Cal Peó (o Magatzem Clavell), al carrer del Montseny, 5 i 7, la Casa Alsina Gesa, a l’avinguda Rei en Jaume, 18, la Casa a l’avinguda Àngel Guimerà 232, l’Habitatge a l’avinguda Àngel Guimerà 217, la Casa Ramon Llivina, a l’avinguda Rei en Jaume, 233, la Casa Borràs, a la carretera de Cànoves, 22, la Casa Balvey, a la carretera de Cànoves 9, la Casa Bas, a la carretera de Cànoves, 72, la Casa Ricós, a la carretera de Cànoves, 82, la Casa Dr. Klein, a Dr. Klein, 9, la Casa Albert Bonamusa, al carrer Eduard Corbella amb Diagonal Estaller, la Casa Masó (o Casa Subirana), al carrer Hospital, 22 i la Casa al carrer Sant Miquel, 7, Casa Campmajor, a Av. Rei en Jaume, 271, la Casa Cirera, plaça Sant Joan, 8, la Casa Viader, Diagonal Fivaller 26-28, la Casa Viñals, Pau Gesa 55 i la Fàbrica Borràs , Pau Gesa 55. Probablement també ho és la Casa al carrer Girona, 36-38, però no hi ha referències a l’arxiu de l’ajuntament.

Entre els edificis d’altres arquitectes destaca l’Antic Casino de Cardedeu, a l’avinguda Rei en Jaume, 315, de Ramon Puig Gairalt, executat pel constructor Josep Viñals (com tambéCan Viñals, al carrer Dr. Daurella, 9). Quan es va construir, es va acabar el 1925, el joc no era només un entreteniment, sinó que era un punt de trobada cultural i polític. Més tard, entre el 1930 i el 1936 va servir com a delegació local de la Lliga Regionalista, i durant la Guerra Civil es va habilitar com escola i hostalatge de les milícies antifeixistes. Després de la guerra es va convertir en fàbrica i actualment és un conegut restaurant. És un edifici aïllat, de volumetria complexa, amb un cos en una plana i cobert de forma plana, limitat per una balustrada que inclou tres frontons clàssics.

Altres obres del mateix arquitecte són la Torre Amat,a l’avinguda Rei en Jaume 140, la Torre Ferran (abans Casa Tey o Casa Mirapeix), a la carretera de Cànoves 21, i la Font de la plaça de Joan Amat. Va ser l’arquitecte municipal de l’Hospitalet de Llobregat a on va construir el Mercat de Collblanc, la Fàbrica Cosme Toda, el Teatre Joventut i els Gratacels de Collblanc.

Obres d’altres arquitectes són la Torre a l’avinguda Àngel Guimerà, 230, d’Ignasi Agustí, l’Addició de cases, projecte de Joan Codina Terrades, a l’encreuament entre Rei en Jaume i la carretera de Dosrius, la Casa al carrer Sant Josep Oriol, 28, de la darrera etapa de Balcells, el Conjunt de Cases de Pau Gesa, 61-65, de Magin Torruella, i la Casa Cortés (o Villa Narcisa), a l’avinguda Rei en Jaume 1690, obra de Lluís Planes i Calvet. D’aquesta destaca un imponent porxo semicircular que correspon a una terrassa amb balustrada al primer pis.

El Noucentisme a altres poblacions del Baix Montseny

L’Ajuntament de Sant Celoni és un edifici de l’arquitecte municipal Josep Domènech Mansana. Es considera tant un edifici d’estil noucentista, segons l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català, com modernista tardà pels seus elements formals i decoratius. Té una estructura esglaonada, amb planta baixa i dos pisos, de la qual sobresurt la torre central amb rellotge i campanar de ferro. El cos central se sosté amb un sòlid pòrtic d’arcs rebaixats. Destaquen la decoració amb maons i els poderosos ràfecs de les teulades. Domènech va fer obres tan significatives com la Quinta de la Salut de l’Aliança a Barcelona, d’estil modernista, o l’Edifici de Sindicats a la Via Laietana, d’estil funcionalista.

També va construir la Biblioteca Municipal de Sant Celoni (antic escorxador municipal). És un edifici aïllat, amb una planta rectangular central i dues naus laterals, de forma basilical. Té la coberta a dos vessants, amb una façana simètrica. La porta d’entrada té un arc apuntat i a sobre té una finestra semicircular tallada en tres parts. Tot l’edifici està pintat de blanc amb els maons vermellosos que el decoren. Com succeeix amb l’edifici de la casa de la vila, està catalogat com a noucentista, tot i que els elements formals i decoratius són considerats modernisme tardà. Va construir altres edificis a Sant Celoni, amb estils entre modernistes i eclèctics, són Can Bes Nou, Ca l’Alvarez, Can Vulart, La Tèrmica, Ca la Vilella i l’Ateneu.

Domènech va portar el projecte, de 1927, de Santa Maria de Palautordera que comprenia La Casa de la Vila, L’Escorxador i les Escoles de Pàrvuls Annexes (L’Esplai). L’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera té façanes a tres carrers, amb una planta de tres cossos, amb cobertes de teula acabades amb un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. El cos central consta de planta baixa i dos pisos, coberta amb una torre amb rellotge i dues campanes. Els elements formals i decoratius són ben representatius del llenguatge noucentista. Tot i que s’assemblen, es poden veure les diferències amb l’ajuntament de Sant Celoni. En canvi, l’Escorxador de Santa Maria de Palautordera, és idèntic a la Biblioteca de Sant Celoni, amb molt elements formals del modernisme. L’Esplai, per contra, té elements formals representatius del noucentisme. És un edifici aïllat de planta rectangular i coberta a dos vessants sobre encavallades i bigues de fusta, i una façana principal amb obertures d’arc de mig punt. En aquesta mateixa població va fer la Torre Deo, una casa aïllada envoltada de jardí amb planta baixa, pis, golfes i torre mirador, al passeig de l’Estatut, 16.

A Sant Antoni de Vilamajor tenim el Conjunt de Can Bertran, al carrer França, 36, una reforma de l’arquitecte Joan Rubió d’una antiga explotació ramadera.

A Llinars del Vallès tenim Can Bordoi, a la carretera B510, de Marcel·lí Coquillat i Llofriu. És un edifici rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, sobresortint una torre quadrada amb coberta a quatre vessants i garites en els vèrtexs.

Els diferents corrents del Noucentisme

Hi havia un primer corrent integrat pels deixebles de Gaudí, que van evolucionar des del Modernisme cap a un “classicisme barroc de l’aire”. Buscaven formes més depurades que les dels Modernistes i col·laboraven amb les institucions. Són exemples Joan Rubió i Bellver (reforma de l’Escola Industrial) i Cèsar Martinell (amb diversos cellers arreu de Catalunya, anomenats “catedrals del vi”, i la Clínica Durán).

Un segon corrent estava inspirat per tendències internacionals, unint el funcionalisme amb l’Art Déco. També s’anomentava protoracionalista. Són exemples Antoni i Ramon Puig i Gaitalt (Fàbrica Myrurgia i Casa Masana de Barcelona) i Francesc Folquera (Hotel Ritz i Casal Sant Jordi).

Un tercer correntdefensava un art més autòcton i proper a la població, i és elque tenia més suport institucional i també la més populista. Són exemples Josep Goday (l’edifici de Correus i Telègrafs de Barcelona) i Nicolau Maria Rubió i Turudí (els Jardins de la Plaça Francesc Macià de Barcelona).

Un quart corrent seguia la línia tradicional que perviuria en l’arquitectura de postguerra, agrupant els arquitectes que van iniciar una recuperació de la consciència i el llenguatge clàssic. Són exemples Adolf Florensa (Casa Cambó a Via Laietana) i Francesc de Paula Nebot (Palau Nacional de Montjuïc).

Finalment hi havia un corrent eclèctic i academicista,de llenguatge versàtil i tendència monumentalista. El principal exponent va ser la Via Laietana, que va esdevenir un camp de proves després de la seva obertura el 1908. Són exemples Enric Sagnier (Edifici de La Caixa de Pensions de Barcelona) i Josep Maria Pericas (Casa Diagonal).