Què és el que uneix aquests tres objectes? Fan coses aparentment molt diferents. Les ulleres de sol redueixen la quantitat de llum que arriba als nostres ulls, el receptor converteix les ones de ràdio que li arriben en sons i el forn emet microones que escalfen els aliments. Resulta que la llum, les ones de ràdio i les microones són essencialment el mateix: Ones electromagnètiques.

Poden aquestes ones afectar la nostra salut?

Aturem-nos un moment a veure què són. Quan llencem una pedra en un llac es formen tot d’ones des del lloc de l’impacte. Si la pedra és prou gran, les ones poden arribar fins a les vores del llac. Les que, com aquestes, es transmeten per un mitjà físic s’anomenen ones elàstiques. Ens interessen dues característiques d’aquestes ones, que comparteixen amb les ones electromagnètiques. La primera és que transmeten energia. En el cas de la pedra, transmeten l’energia de l’impacte de la pedra, des del lloc a on ha caigut, fins a la vora del llac. El mateix succeeix quan dues persones agafen una corda pels extrems i una la sacseja; l‘altre rep la sacsejada. La segona característica és la longitud d’ona, és a dir, la distància entre les seves crestes.

Les ones electromagnètiques, a diferència de les ones elàstiques, no necessiten cap mitjà físic per transmetre’s (ni l’aigua ni una corda). No és senzill entendre què són les ones electromagnètiques i l’objectiu de l’article no és explicar els seus fonaments. Com a resum, us direm que són variacions de camps elèctrics i magnètics que es transmeten per l’espai. Transmeten energia i poden afectar a la matèria amb la qual es troben, com pot ser el nostre cos. La segona característica, la longitud d’ona, és la que determina el tipus. De més longitud a menys tenim: ones de ràdio, microones, infraroigs, llum visible, ultraviolat, raigs X i raigs gamma.

Les ones de menys longitud d’ona, els raigs X i els raigs gamma, són les més perilloses per a les persones. Poden danyar l’estructura molecular dels teixits biològics i, per tant, produir mutacions genètiques i provocar, entre altres coses, càncer. Se les anomena radiacions ionitzants perquè tenen prou energia per extreure electrons dels àtoms i convertir-los en ions (partícules carregades elèctricament). Estan presents a la natura, tot i que estem més acostumats a sentir-ne parlar en el camp mèdic (radiografia i radioteràpia) i quan hi ha algun accident en una central nuclear. Però el fet és que la Terra és bombardejada contínuament per aquestes radiacions ionitzants que provenen de l’espai. L’atmosfera ens protegeix força, sobretot si estem al nivell del mar. Ara bé, quan anem en avió, la capa d’atmosfera que ens protegeix és més fina i, per tant, les radiacions que rebem són majors. Segons alguns estudis, amb una hora de vol (tot depenent de l’alçada del vol i de la regió), podem rebre la mateixa radiació que si ens féssim una radiografia bucal panoràmica. Per altra banda, hi ha radiacions que provenen de la Terra mateixa. Un dels elements radioactius naturals és el radó. Aquest gas del subsòl i entra a casa, en més o menys quantitat en funció de la tipologia de les roques que tinguem a on vivim i de com estigui construïda la casa. Aquest gas és la segona causa de càncer de pulmó, després del tabac Les mesures a prendre per reduir-lo és segellar possibles fissures i esquerdes per a on pugui entrar des del terra, fer obertures en soterranis perquè no s’hi pugui acumular i ventilar la casa regularment.

La radiació ultraviolada té una longitud d’ona més gran que les altres dues, però també és ionitzant. D’aquí la importància de protegir-nos la pell i els ulls quan estem a la platja o a la muntanya. Els dos tipus de radiació ultraviolada, les A i les B són perjudicials, i provoquen envelliment prematur i incrementen el risc de patir càncer. Hem d’escollir la crema protectora amb un factor adequat al nostre tipus de pell, a la intensitat de la radiació solar i el temps que hi estiguem exposats. En termes generals i per exposicions no excessives, per a pells clares es recomana un factor 50, per a pells lleugerament fosques de 30 a 50, per a pells fosques de 15 a 20, i per a pells negres de 15. També pot afectar la còrnia dels ulls i provocar queratitis superficial. L’excés d’exposició accelera les cataractes i pot arribar a fer cremades a la retina. Per evitar-ho hem de fer servir ulleres homologades que bloquegin el cent per cent dels rajos ultraviolats. Si les ulleres no són homologades, els raigs nocius poden entrar i, com que l’iris es dilata en posar-hi un vidre fosc al davant, l’efecte és molt pitjor que si anem sense ulleres.

Les tres ones comentades fins ara tenen menys de 380 nanòmetres de longitud (un nanòmetre són 0,000000001 metres). Les ones que tenen entre aquesta longitud fins a uns 740 nanòmetres són les que podem veure amb els nostres ulls. Són les ones de la llum, que identifiquem del violat fins al vermell segons la seva longitud d’ona. El rang que podem veure dels humans no coincideix amb el d’altres animals. Així, molts insectes poden captar les ones ultraviolades i algunes serps les ones infraroges.

A partir d’aquestes longituds d’ona, les radiacions ja no són ionitzants i, per tant, els seus riscos són molt menors. En el cas de la llum visible, hi ha perill per a la salut si la intensitat és molt elevada. El làser és llum amplificada i, si ens apuntessin directament ens podria danyar la retina i fins i tot la pell. El nom és l’acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation (amplificació de llum per emissió estimulada de radiació). La majoria dels làsers emeten radiació infraroja, tot i que també n’hi ha de llum visible. Es classifiquen en funció de la seva perillositat i del límit d’emissió. Els de classe 1 són segurs en condicions raonables d’utilització. Els més perillosos són els de classe 4, tant per als ulls com per a la pell, a banda de poder originar incendis i explosions. Són una de les grans innovacions tecnològiques recents (són del 1960) i estan presents en llocs tan variats com l’electrònica de consum, les tecnologies de la informació, la medicina i la indústria.

Les ones infraroges tenen una longitud més llarga que la llum, entre els 740 nanòmetres i el mil·límetre. L’efecte més conegut és l’escalfament de la pell quan hi estem exposats. En fisioteràpia s’utilitza per incrementar la temperatura en profunditats d’entre 2 i 10 mil·límetres, reduint la inflamació, augmentant el reg sanguini i incrementant l’aportació de nutrients a la zona tractada. Darrerament, però, hi ha estudis que associen una exposició molt prolongada a aquests raigs a envelliment de la pell, a causa de la generació de radicals lliures que degraden el col·lagen, i a pèrdua de la transparència de la còrnia i sequedat ocular.

En qualsevol cas, la radiació solar, composta en superfície principalment de llum i infrarojos, aporta beneficis a la nostra salut, sobretot en la síntesi de la vitamina D i en l’estimulació de la producció de serotonina i, per tant, de l’estat d’ànim.

Amb una longitud major al mil·límetre i fins a uns quants centímetres, tenim les microones. Quan van aparèixer els microones va haver-hi veus en contra per la seva perillositat, però el temps ha demostrat que són inofensius. Les microones no canvien l’estructura química dels aliments, més enllà dels canvis que provoca qualsevol cocció. El camp electromagnètic que generen interacciona com un imant amb les molècules polars dels aliments (l’aigua és una molècula polar, amb un extrem amb càrrega positiva i un altre amb càrrega negativa), i les mou generant calor. Les malles metàl·liques d’aquests forns evita que les ones surtin cap a fora i es puguin escalfar aliments o parts del nostre cos que estiguin just al costat.

Les ones amb una longitud més gran són les ones de ràdio. Poden arribar a tenir fins a cent quilòmetres de longitud. Poden ser creades de manera natural per fenòmens naturals com els llamps, o per objectes astronòmics. També poden ser generades de manera artificial i són utilitzades, entre altres coses per comunicacions de ràdio i de mòbil i per als radars. Pel que fa a aquestes radiacions, no hi ha cap evidència científica que tinguin un efecte negatiu sobre la nostra salut.