Si en teniu, ho sabeu: Els gats s’estimen les capses de cartó. Si no n’heu tingut mai cap, potser ho heu pogut comprovar en algun vídeo de YouTube a on surten jugant amb elles. I és que l’instint de depredadors els porta a buscar llocs a on amargar-se per fer emboscades, i també per sentir-se segurs. Dins de la caixa, qualsevol intrús ha d’entrar directament pel seu camp de visió, el que fa que res els pugui sorprendre. I, addicionalment, els ofereix un lloc càlid, fet amb un material amb una textura més que satisfactòria per mossegar i esgarrapar.

Les persones som, evidentment, diferents dels gats. Però també tenim els nostres instints, que fan que ens agradin més uns espais que uns altres. Així, podem parlar de la percepció de calidesa que ens ofereixun espai. És la capacitat per fer-nos sentir relaxats i còmodes, la qual fa que ens vulguem quedar. No és un concepte que faci referència a la temperatura física, sinó al “calor psicològic”. Els humans, més que el cartó, preferim llocs amb certes combinacions de colors a les parets, amb determinades textures de les cortines, amb cadires amb una suavitat especial, llocs aïllats acústicament del carrer… En alguns espais, de forma conscient, però, es força la calidesa amb la fredor. Per exemple, algunes cafeteries són prou càlides per a voler entrar-hi, però prou fredes per no voler quedar-nos massa temps. I és que l’entorn afecta el nostre comportament. Una major o menor percepció de privacitat, com espais més o menys tancats, farà que siguem més o menys comunicatius amb els altres. Per sort, a menys que siguem un dels protagonistes de The Godfather, no necessitem tenir espatlles i els costats coberts en tot moment, com els nostres amics, amants de les capses de cartó. La percepció de formalitat, per altra banda, farà que siguem més o menys estirats i superficials. I més cautes. La simetria en la ubicació de finestres, mobles, quadres… dóna la idea de control, que res està deixat a l’atzar i, per tant, suggereix aquesta formalitat. En canvi, la percepció de familiaritat produirà l’efecte contrari. Per això moltes cadenes de cafeteries i restaurants utilitzen elements molt reconeixibles per fer-nos sentir en un “lloc conegut”.

Els nostres sentits interaccionen contínuament amb el nostre entorn. Amb l’excepció del gust, es veuen impactats pel lloc a on estem i pels objectes que ens rodegen. En molts casos és la vista la que predomina, com per exemple, seria el cas d’una taula. En canvi, si ens fixem en un matalàs, predominen el tacte i l’olfacte. En aquest cas, l’oïda i la vista tenen la seva importància, però és molt menor. D’aquí que per als espais i als objectes que ens rodegen es facin servir uns o altres materials segons com es vulgui impactar als sentits.

Des d’un punt visual es parla de la sensació cromàtica del material, que inclou la tonalitat (el color en si), la lluminositat (la quantitat de llum reflectida) i la saturació (el grau de puresa de cada color). Pel que fa a la tonalitat, els colors càlids ens provoquen alteració, excitació i ens impulsen a moure’ns. Són els més indicats per utilitzar en espais a on hi ha activitat i a on ens reunim amb altres, com pot ser la cuina. Són el vermell (és estimulant i denota passió i també perill), el groc (considerat un color optimista), el taronja (considerat un color alegre i feliç) i el marró (que denota estabilitat). Els colors freds ens aporten relaxació i reflexió. Són els més indicats per espais dedicats al descans, com són el dormitori. Són el blau (aporta tranquil·litat), el verd (té la tranquil·litat del blau i la força del groc, a part de recordar-nos a la natura), el morat (associat a l’elegància) i el rosa (associat a la intimitat). Els colors neutres ens aporten serenitat. Són indicats per a llocs a on volem denotar higiene, pulcritud i pau, com un bany. Són el blanc (puresa i innocència), el crema (simplicitat i serenitat) i el negre (sofisticació, formalitat i luxe). El material també pot contenir patrons que li confereixin una personalitat marcada, com en el cas del marbre.

Des d’un punt de vista tàctil tenim diferents categories: Rugositat, duresa, humitat, pes, granularitat, suavitat i característiques tèrmiques. Hi ha materials, com el metall, el vidre i la pedra que tenen una temperatura freda i altres, com la fusta, que tenen una temperatura càlida. Pel que fa a les textures ens podem trobar amb diferents dinàmiques enfront de la il·luminació. Per exemple, les superfícies rugoses amb una il·luminació lateral presenten un efecte més pesat que les superfícies llises. Una altra característica és el pes del material, des dels lleugers com les fibres vegetals, algunes fustes, alguns metalls com l’alumini i alguns materials petris com la pedra tosca, fins als més pesats com molts metalls i materials petris com els marbres.

Des d’un punt de vista auditiu, alguns materials amplifiquen el so, com el marbre, el vidre o els metalls, que el reflecteixen àmpliament. En canvi, altres l’esmorteeixen, com els tèxtils i el suro.

Des d’un punt de vista olfactiu, alguns materials naturals, com la fusta de sàndal, tenen una olor especialment persistent. Un element a considerar és la capacitat d’absorbir les olors que tenen alguns materials com molts tèxtils.

Posem l’exemple de la fusta. És un material amb una certa nostàlgia afectiva. D’alguna manera, potser en la nostra memòria genètica, reconeixem que és quelcom que surt de la terra, que ha viscut i que ha respirat. Culturalment ens evoca generacions passades, a les cases de família amb els seus mobles grans i pesats. Des d’un punt material, i pel que fa a les seves característiques visuals, té un patró decoratiu natural. El seu color depèn de les proporcions de lignina i cel·lulosa i del grau de mineralització, i ens ofereix una àmplia gamma, des de gairebé blanc com l’avet a gairebé negre com el roure negral. I pot tenir color vermellós, com en el cas del cirerer. Com aquest darrer, algunes fustes tenen una brillantor natural: auró, el til·ler, el plataner… Pel que fa a les característiques auditives és un bon esmorteïdor del so, tot i que també pot provocar-ne, sigui en forma de parquet o d’instrument musical. I quant a les característiques tàctils, és un material càlid, amb una textura natural lleugerament rugosa i aspre. El pes pot variar molt, des de molt poc pes com la fusta de bassa a ser molt pesada com la teca o el banús. En molts casos, també pot aportar característiques olfactives, sobretot en fusta no tractada. En contraposició, els metalls, en general, tenen una connotació d’eficiència, fredor, duresa i puresa. Des del punt de vista cultural, els hi hem assignat una jerarquia, posant a uns per sobre dels altres, cosa que, evidentment, té un reflex en el seu preu. Als Jocs Olímpics es donen medalles d’or, plata i bronze als primers classificats. Per altra banda, a alguns metalls els hi assignem atributs que, en general, van lligats a les seves característiques tècniques. Per exemple, a acer inoxidable l’associem a modernitat i elegància.

Els diferents estils arquitectònics i de decoració tenen les seves preferències a l’hora de decidir-se per uns o altres materials. Per exemple, l’estil Industrial, que va néixer amb els lofts de Nova York a mitjan segle XX, utilitza molts dels materials dels espais que va reformar, principalment magatzems i fàbriques abandonades. Així utilitza ferro o acer, alumini, formigó, totxana, vidre, cuir i fusta sense tractar. I, preferiblement, els deixa vistos i desgastats i, fins i tot, oxidats en el cas dels metalls. En canvi, l’estil Pop Art, inspirat en la vida quotidiana i els béns de consum, com els anuncis publicitaris, els còmics i el món del cinema prioritza altres materials i sovint, molt barrejats. Els materials són plàstics, goma, elements brillants i transparents, filferros, vidre, paper, pells i altres elements sintètics. En el cas de l’estil Minimalista, els materials més adients són la fusta, tant per mobles com per terres, el vidre, per permetre el pas de llum a través de les finestres, i per crear un efecte òptic d’amplitud, i l’alumini i l’acer per la seva lleugeresa física i visual. Quant a les teles o teixits, com cortines o estores, cal que siguin sòbries, llises i de tonalitats neutres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.