Protocols a la taula
En una de les escenes de Pretty Woman, veiem al gerent de l’hotel (Héctor Elizondo) ensenyant les normes de protocol de taula a la protagonista (Julia Roberts).
Després, a l’escena del sopar, veiem com a la Júlia li rellisca un caragol i aquest surt disparat. El cambrer, atent, l’agafa al vol i pronúncia una de les frases més mítiques de la pel·lícula: “It happens all the time” (es podria traduir per alguna cosa com “això passa sempre”). Al director li va agradar tant aquesta frase, que anys més tard la va repetir, contractant el mateix actor, a The Princess Diaries i The Princess Diaries 2.
El protocol a la taula és un conjunt de regles no escrites amb les quals s’identifica una cultura a l’hora de menjar en grup, normalment en un ambient formal, sigui social, polític o empresarial. No està pensat per a dinars informals. Amb molt poques excepcions, tampoc està pensat per ser estricte fins al punt de multar-nos si no el seguim. En realitat, no hi ha coses que siguin correctes o incorrectes, fora de les normes de convivència normals. Si veieu l’escena del sopar, veureu com se salten algunes normes per fer sentir més còmode a la protagonista.
Una de les coses més vistoses del protocol és la disposició inicial dels coberts. Si hem de preparar nosaltres un àpat formal, el més convenient és que la taula es prepari amb un cobert per als entrants i un cobert per al segon plat. Es pot posar també el cobert per a les postres, entre el plat i les copes, o bé portar-lo quan se serveixin. Si hi ha més plats principals, haurien de tenir els seus coberts. Els ganivets van a la dreta i les forquilles a l’esquerra, seguint un ordre d’ús en el qual els primers va a la part més exterior del plat. El fil dels ganivets ha de mirar cap al plat. La o les culleres es col·loquen a la dreta del plat i a la dreta dels ganivets. El més habitual és parar taula amb un sol plat per comensal si és un àpat no massa formal. Si l’entrant és una sopa o una crema, posarem un plat fondo a sobre un plat pla (el plat fondo mai va directament sobre la taula). Si l’àpat és més formal, podem posar de dos a tres plats un sobre els altres, seguint l’ordre del menú. Una copa petita a la dreta pel vi i una més gran (o un got) per l’aigua. I una tercera, si l’àpat és molt formal, dedicada al vi blanc. Si volem servir pa, en un platet a l’esquerra. El tovalló normalment es col·loca sobre el plat (i opcionalment a l’esquerra de la taula). El mantell ha d’estar ben planxat i ben net i, preferiblement, amb un protector a sota.
Si som els convidats, hi ha una sèrie de coses a tenir en compte. Pel que fa als coberts, els anirem agafant de fora cap endins. No hi jugarem mai, no gesticularem amb ells, ni els lleparem per molt que ens agradi el menjar. I són ells els qui s’apropen a la boca (no ens inclinarem mai per apropar-nos-hi). S’agafen amb els dits, no amb tota la mà. La cullera s’agafa amb els dits índex, anular i polze. És la indicada per sopes, cremes, purés, aliments líquids i pastosos. La forquilla s’agafa amb els dits índex, anular i polze. És la indicada per punxar aliments, recollir-los, ajudar al ganivet quan tallem i trossejar ous, verdures i aliments tous. Quan fem servir la forquilla, podem empènyer els aliments amb una mica de pa (mai si estem fent servir la cullera). Per servir l’amanida es fan servir una cullera i una forquilla dedicades a aquesta funció. Mai es fan servir els d’un comensal. El ganivet, el fem servir per tallar amb el dit índex al costat oposat de la fulla i agafant-lo recolzat en el buit de la mà, amb un costat el dit cor i subjecte amb el polze. Per als ous no farem servir el ganivet, excepte que vagin acompanyats d’altres aliments com carn o pernil. El ganivet del plat del pa només es fa servir per afegir-hi mantega o algun aliment com el paté que ens posin d’entrada. Mai es fa servir per tallar el pa. Un ganivet mai es porta cap a la boca, ni quan es tracta del ganivet del peix, tot i que no talli gaire. Tallarem els aliments a mesura que anem menjant, i mai tot de cop (això només ho fem per ajudar als nens o persones amb dificultats).
Hi ha aliments que es poden menjar amb les mans, com els espàrrecs, els caragols, les carxofes quan s’han de desfullar, les anques de granota, les empanades i els sandvitxos i el pa. Les gambes i els mariscs es mengen amb ganivet i forquilla.
Pel que fa a la sopa, cal evitar bufar (ni el plat ni la cullera). No hem d’aixecar el plat lateralment. Tampoc podem xarrupar ni beure directament del recipient. Hem d’evitar omplir la cullera del tot per evitar que caigui líquid i aliments a la sopa (a banda del risc de tacar-nos o tacar a algú). I no hem de donar voltes a la sopa amb la cullera. Si volem ser precisos, la sopa s’agafa del costat del plat més proper a nosaltres. Per la sopa o per qualsevol altre plat, no hem de posar sal al menjar abans de tastar-lo.
Pel que fa al tovalló, no l’hem de tocar fins que es comença a servir el menjar, moment en què el posarem sobre la falda. Es pot posar doblegat per la meitat. Mai com un pitet; això només és per als nens (per si ho esteu pensant, les calçotades no es consideren un àpat formal). Abans i després de beure es fa servir per netejar-se amb petits tocs, i sense refregar la boca. En acabar, no es torna a plegar.
Pel que fa a la posició corporal, els braços han de mantenir-se enganxats al cos, com si sostinguéssim un parell de folis a les aixelles, amb l’esquena al respatller de la cadira. No hem de posar els colzes a la taula ni podem encreuar les cames. I hem de tenir les mans sempre a la vista, mai sota la taula.
Al segon plat sí que s’espera. És un acte de cortesia. L’excepció a aquesta regla aplica en els àpats multitudinaris (per exemple, vuitanta persones) a on es refredaria el plat del primer al qual s’ha servit.
Si et conviden, el millor és portar alguna cosa de xocolata, perquè és una cosa que es pot oferir al cafè i no substitueix les seves postres o els seus vins escollits. Les pastes tampoc són indicades perquè són per al te, i no per al cafè. També es poden portar flors. Una altra opció elegant és enviar, l’endemà, vins o caves amb una targeta d’agraïment.
Quan acabem un plat, avui el més convenient és posar els dos coberts en horitzontal. I si estem en una pausa, perquè no s’ho emportin, els podem deixar en posició triangular sobre el plat o amb el mànec a la taula i la punta sobre el plat. Abans hi havia una sèrie de codis amb els coberts que avui estan en desús. En acabar, es posaven els coberts en paral·lel amb el mànec a la part inferior del plat. Per expressar que l’àpat havia estat excel·lent es deixaven en paral·lel amb el mànec a la part esquerra (apuntant cap a la dreta). I, per expressar que no havia agradat, es deixaven encreuats, amb la punta del ganivet entre les dents de la forquilla. Per passar al següent plat sense acabar en el que estàvem, es posaven en creu sobre el plat, amb el ganivet per sota del pont de la forquilla.
El criteri bàsic si estem en un àpat veritablement formal, és fer segons el que veiem. El què podem fer aquí, com menjar espàrrecs amb els dits i sucar pa a l’ou ferrat, es pot considerar una falta d’educació en altres llocs. Pregunteu-li a la Julia com havia d’agafar els caragols quan sopava a Los Ángeles.