Hi ha records que surten dels porus de la pell del molt que t’omplen cada part del cos, hi ha olors que et traslladen a altres llocs sense haver d’ enlairar els peus del terra i hi ha llocs que es troben a faltar quan fa molt que no hi vas, perquè anar allà fa que et sentis millor.
Sempre hi ha una olor, un so, un record i una sensació que acompanyen als llocs naturals.
El plaer d’estar i el desig de tornar, és el que provoca la seva màgia.
Hi ha parts de nosaltres que es queden en platges, arbres o camps. Algunes emocions o parts de la nostra psique s’han quedat en racons com aquests i altres ens han omplert tant que deixàvem una part nostra només per a tornar a recollir-la.
És per això, que sentir papallones quan estàs enamorat no és una expressió a l’atzar, perquè encara que sigui per un segon, observar voltar papallones i estar enamorat no és una sensació amb molta diferència.
“Si realment estimes la naturalesa, trobaràs la bellesa a tot arreu.”
Tal com va dir Vincent Van Gogh
