El vint-i-u de desembre és l’inici de l’hivern i coincideix amb el solstici, que és quan la nit és més llarga. La dita ens recorda precisament que, a partir d’aquest moment, els dies seran cada cop més llargs: “Per Nadal, pas de pardal; per Sant Esteve, un de llebre; per Any Nou, un de bou; per Sant Silvestre, per la porta o la finestra; i pels Reis, ase és qui no ho coneix.”

Aquest mes us volem parlar de com “Predir el futur”, en un especial que hem cregut indicat en aquests temps d’incertesa. A l’apartat de l’excursió us portem a “El camp d’aviació de Cardedeu”. Al de salut de “La Covid 19; Realitat o Ficció? Al de menjar us presentem la llarga història de l’”Escudella i Carn d’Olla” i us n’oferim una recepta. I al de la llar, us portem un segon article dedicat als estils arquitectònics, en aquest cas centrat en el “Modernisme”, del qual en tenim molts exemples a les nostres poblacions. Com sempre, podeu consultar aquests i altres articles a la nostra web www.dqi.cat.

L’1 de desembre es commemora que Rosa Parks va negar-se a cedir un seient a un passatger blanc. El 10 de desembre és el dia dels Drets Humans, coincidint amb la data en què es va adoptar la Declaració Universal de Drets Humans el 1948. El tió el fem cagar la Nit de Nadal, o el mateix dia de Nadal, abans o després del dinar familiar (tot i que, enguany, amb alguna limitació). L’haurem estat alimentant des dels volts de la Puríssima, el 8 de desembre. El 13 és Santa Llúcia, el 25, Nadal, el 26, Sant Esteve, el 28, els Sants Innocents, i el 31, el dia de l’Home dels Nassos i Cap d’Any.

Astronòmicament, tota l’atenció estarà en la conjunció de Júpiter i Saturn del 21 de desembre. A simple vista, en el moment de màxim apropament, ens semblarà que estan units. El màxim es produirà a les 19 hores i 20 minuts i, des d’on estem, els veurem prop de l’horitzó oest, en el límit entre les constel·lacions de Sagitari i Capricorn. Amb prismàtics o telescopi podrem distingir-los força bé. La separació serà de 6,1 minuts d’arc (més o menys, una cinquena part del diàmetre de la Lluna). Amb un telescopi o uns bons binocles podem veure, tot inclòs en un diàmetre de més o menys un terç del diàmetre de la Lluna, els detalls dels dos planetes (els anells de Saturn i les franges de Júpiter) de i diversos dels seus satèl·lits (Europa, Ganimedes, Io i Cal·listo de Júpiter i Tità, Rea, Tetis i Dione de Saturn). Si ens la perdem, haurem d’esperar al 15 de març 2080 per tornar a veure-la!

Mart es veurà gairebé tota la nit, excepte a les darreres hores, creuant la constel·lació de Peixos. S’està allunyant i anirà perdent brillantor. A darreres hores de la nit es podrà veure Venus a l’horitzó est. Mercuri no es podrà veure (estarà molt proper al Sol). Urà es podrà veure gairebé tota la nit amb telescopi a prop de Mart i Neptú, a la primera meitat de la nit, a Aquari.

Hi haurà diverses pluges de meteorits, però totes secundàries, a excepció dels Gemínids, amb un màxim el dia 14, amb uns 150 meteors per hora. Són uns meteors lents, causats per l’objecte 3200 Faetó. Va ser descobert el 1983 usant imatges d’una sonda espacial (el satèl·lit IRAS). Té una òrbita més propera al Sol que altres asteroides, motiu pel qual se’l va batejar com a Faetó, fill del deu sol Hèlios. És un asteroide potencialment perillós, tot i que les aproximacions a la Terra estan calculades pels pròxims quatre-cents anys. Es creu que també és el responsable de la pluja dels Quadràntids. De les grans pluges de meteorits, aquestes dues serien les úniques no causades per cometes.

Es podrà veure, a Auriga a les darreres hores de la nit, el cometa C/2020 M3 (ATLAS) a Auriga amb magnitud que podria arribar a la 8. El cometa 88P/Howell estarà a Capricorn aprimeres hores de la nit amb una magnitud 10.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.