El 12 de novembre de 2015 el Dalai Lama va donar una conferència a la reunió anual de la Societat de Neurociència, a Washington, davant de milers d’assistents del món científic. Què feia un líder religiós en un congrés mèdic?
No hi anava com a representant de cap religió. El van convidar com a expert en meditació. La meditació pot produir canvis estructurals en ones del cervell associades a l’atenció i el processament sensorial. Un estudi d’imatge, realitzat per investigadors de l’Hospital General de Massachusetts, i publicat a la revista Neuroreport, indicava que àrees particulars de l’escorça cerebral, la capa externa del cervell, són més gruixudes en els participants que mediten regularment. Al congrés volien saber més sobre la tècnica i els efectes de la meditació.
Hi ha força consens que la meditació aporta beneficis a la nostra salut física i mental: redueix l’estrès, potència l’aparició de pensaments positius, millora la capacitat d’atenció, la memòria i les funcions cognitives, ajuda al sistema immunològic i pot reduir els símptomes de determinades malalties.
Al llarg de la història, la meditació ha tingut un paper molt important en moltes pràctiques espirituals i religioses. Ara bé, l’exercici de la meditació en si, no és una religió. És a dir, que podem practicar una meditació, per exemple budista, sense necessitat de ser budistes. En aquest article us llistarem algunes de les meditacions més practicades, ordenant-les segons la religió a on va evolucionar (es considera que algunes són anteriors a les religions que les utilitzen).
L’Hinduisme, amb uns 1.000 milions de practicants, és la més antiga de les grans religions. Segons quina font utilitzem, es remunta a més de 3.500 o 4.000 anys enrera. Aleshores ja es practicava el ioga, un tipus de meditació. L’objectiu del ioga és arribar a la felicitat més gran, per mitjà de la unió de l’ànima individual amb l’ànima universal. Per aconseguir-ho, considera que cal passar per l’autoconeixement i eliminar idees preconcebudes. Inclou la cura del cos físic i dóna importància a la respiració, perquè aquesta és controlable conscientment (tot i que respirem inconscientment). Hi ha molts tipus de ioga arreu del món (Raja ioga, Hatha ioga, Jnana ioga…). Els mantres són un altre instrument de l’Hinduisme per alliberar la ment del flux constant de pensament que la confonen. Un mantra pot ser una síl·laba, una paraula, una frase o un text llarg recitat de forma repetida per portar-nos a un estat de profunda concentració. Posteriorment, el Budisme també els farà seus. En el cas del Budisme, els mantres, a part de recitar-los, poden escriure’s en determinats llocs per beneficiar-se de la seva influència espiritual.
El Judaisme, amb una mica més de 14 milions de practicants, és la més antiga de les religions monoteistes. Es remunta a uns 4.000 anys enrera, en plena Edat del Bronze. El “Hitbodèbout” és una pràctica de meditació jueva. Significa, literalment, “autoaïllament” i té un marcat caràcter religiós i de connexió amb la divinitat. La tècnica es basa, principalment, en la respiració i en la utilització de mantres i, de vegades, cants.
El Taoisme i el Confucianisme es van desenvolupar al segle VI abans de Crist. Es calcula que pot tenir uns 300 milions de seguidors, tot i que no es coneix del cert perquè molts xinesos practiquen simultàniament el Budisme, el Taoisme, el Confucianisme i la religió tradicional xinesa. El més característic de les meditacions daoistes és la generació, transformació i circulació de l’energia d’un mateix. El propòsit és calmar el cos i la ment, unificar el cos i l’esperit, trobar la pau interior i harmonitzar-se amb el Tao (el Tao és el canvi permanent i, aquest fet que tot canvia en permanència seria l’única veritat universal). Moltes meditacions estan focalitzades en millorar la salut i assegurar la longevitat. Per altra banda hi ha el Qigong, o Chi kung, que en xinès significa “cultivar l’energia de la vida”. És una meditació en moviment. Hi ha milers d’exercicis amb diferents objectius, des de donar energia a enfortir el cos a curar malalties, i, alguns, que són tècniques específiques de meditació i cultiu espiritual.
El Budisme va sorgir amb Siddarta Gautama (Buda – 566 – 486 aC). Es considera que pot arribar als 500 milions de seguidors, tot i que no es sap amb certesa quants seguidors té a la Xina. Hi ha tres branques principals, de les que han sorgit diferents tècniques de meditació. El Budisme Theravada és el més antic, del segle III aC, i les tècniques busquen principalment el control de la ment. El Budisme Mahayana, sorgit cap al segle I aC, es focalitza més en la presa de consciència interna. I el Budisme Vajrayana, del segle VI dC, que busca l’ajust i harmonia amb el cosmos.
Podem considerar que, en general, no només en el Budisme, hi ha tres grans tipus de meditacions. El primer tipus es focalitza, o es concentra, en alguna cosa. Aquesta pot ser un objecte, la respiració, una paraula, una sensació, una idea… El Samatha, que busca calmar la ment, és d’aquest tipus i és comú en moltes tradicions budistes. El segon tipus, en lloc de focalitzar-se, el què fa és el contrari, obrir la ment. El Vipassana, una de les tècniques més antigues, és d’aquest tipus. És un procés d’autopurificació mitjançant l’autoobservació. El tercer tipus utilitza l’amor i la compassió. El Metta és d’aquest tercer grup. És una pràctica que comença amb l’amor desinteressat per a un mateix per acabar amb l’amor per a tots els éssers vius. Amb el Budisme Vajrayana van sorgir el Ioga-Tantra, el Zazen i els Koans. Els koans, utilitzats per l’escola Zen Rinzai, són problemes plantejats als novicis per comprovar els seus progressos. Semblen problemes absurds però, per resoldre’ls, cal transcendir el sentit de les paraules. Un exemple seria el següent: “Dues mans aplaudint fan un soroll. Quin és el soroll d’una mà?” El Mindfulness es considera una aproximació moderna de les pràctiques budistes.
El Cristianisme és, segurament, la religió amb més seguidors del món. Les xifres també ballen segons la font, però moltes consideren que pot arribar als 2.100 milions de seguidors. La meditació cristiana és el procés d’enfocar-se deliberadament en pensaments sobre Déu, la seva paraula i la seva obra. És una expressió de la pregària. Té altres mètodes de meditació, que podríem englobar en el concepte de contemplació, un estat espiritual que apareix quan es practica el silenci mental, i varien molt segons quina sigui l’església. Per exemple, les reunions dels quàquers són místiques, i consideren que Déu pot ser experimentat directament, sense la mediació d’un pastor ni dels sagraments.
L’Islam té uns 1.300/1.500 milions de seguidors. Els seus fidels creuen que Déu (Al·là) va revelar el seu missatge al profeta Mahoma (570 dC – 632 dC). És la més recent de les tres religions monoteistes. La meditació sufí és una eina per adquirir coneixements íntims de l’ego i de l’ànima. Com succeeix amb el Cristianisme, a l’Islam hi ha molts tipus de meditació segons l’escola, i poden incloure pregàries, danses i música. Així, per exemple, els dervixos practiquen una dansa de gir sobre un mateix com a forma de meditació dinàmica.
Per altra banda, hi ha altres tècniques de meditació que s’han popularitzat darrerament i que no necessàriament estan relacionades amb cap religió. En són exemples les tècniques de visualització, les afirmacions i les relaxacions.