Parlem amb Albert Soler, coordinador de la Roca Umbert, antiga fàbrica tèxtil convertida en un gran centre cultural adreçat a la producció, formació i difusió de la creació artística i audiovisual.
Quines activitats acolliu?
Moltes i ben diverses. Som una fàbrica de creació, un espai productiu, però també som un espai social, de trobada, un espai de coneixement i d’oci. Més de 20.00 metres quadrats dedicats a la cultura i a l’educació. Una olla que bull.
Resumint, per un costat, tenim l’àrea audiovisual, amb el centre audiovisual on hi treballen empreses del sector de la indústria cultural i creativa i del sector audiovisual i és la seu de la Ràdio Granollers i Vallès Oriental televisió. El Centre també té la responsabilitat de la direcció i l’organització del Mercat Audiovisual de Catalunya.
Per altra banda tenim l’àrea de creació amb els programes de Cultura Popular i Tradicional, a la Troca, d’Arts Visuals, molt vinculat a la imatge, vídeo, fotografia, cinema, … a l’Espai d’Arts. En el Centre d’Arts en Moviment hi tenim el programa de dansa i circ. Pel programa de música tenim una sala de concerts, la Nau B1, i els BUCS d’assaig.
La Fàbrica també té una biblioteca amb una extensa i variada oferta d’activitats, i espais d’activitat educativa com són: l’Escola de Teatre Arsènic, i la Universitat de Granollers (Uvic) i la Universitat Popular en el CTUG.
Algunes de les naus de la fàbrica acullen també el treball d’artesans i artistes: Sarandaca, (construcció de gegants i capgrossos), i Joan Fontcuberta (fotògraf).
I un bar-restaurant amb una bona cuina i una magnífica terrassa. (segur que em deixo coses)
Que la fàbrica sigui tan plural i diversa és una magnífica oportunitat perquè permet crear uns diàlegs i unes relacions que no es produirien si estiguéssim especialitzats o focalitzats en un sol àmbit.
Faciliteu tota mena de projectes creatius ?
Donem suport a la creació a través d’un programa específic del qual el projecte de residències n’és la part més rellevant. Els/les creadors/es accedeixen a les nostres convocatòries presentant les seves propostes i els jurats corresponents dictaminen les que millor compleixen els requisits exigits.
Estem enfocats al “procés”. Als “coneixements”. Ens interessa especialment, no tant la producció final, que també, sinó el procés.
Tenen algun lligam en comú?
Cada línia de treball és específica, i té total autonomia. En comú tenim aquest interès pel procés. Aquest és un espai d’investigació, de recerca. Volem conèixer tant els èxits com els fracassos. L’important és com s’ha produït. Que cada artista ens traslladi els seus coneixements i els puguem compartir.
Tot el que tenim s’ha anat construint durant molt de temps, a poc a poc.
La gent que m’ha precedit ha fet molta feina.
S’han hagut de fer proves, assumir riscos…
Estem en un moment on allò que abans era un camp erm amb moltes pedres, ara és un espai molt fèrtil.
És un espai que sorprèn per com d’obert és ?
No només físicament. Un dels reptes que tenim és, al meu entendre, que la fàbrica sigui percebuda com a pròpia, viva, rellevant i significativa per a tota la ciutadania. Volem que hi hagi un sentiment de pertinença. Que sigui un lloc on hi passin coses. On gaudim i aprenguem: reflexionant, observant, creant, participant, emocionant-nos …
Som un espai públic. Un bé comú. I la cultura com l’educació és un dret. Hem de donar-hi resposta i atendre també dos aspectes importants, les necessitats culturals de les persones, a part de l’oci i el lleure: el coneixement-autoconeixement, la participació-contribució, la creativitat, i les identitats
La nostra identitat passa entre altres coses pels diàlegs que establim amb els altres. La fàbrica els ha de possibilitar. Ha de ser un autèntic “conversatori”.I
L’altre aspecte important és el desenvolupament de les capacitats. Que cada persona pugui trobar projectes, programes, activitats que el permetin créixer i desenvolupar les que són les “seves” capacitats i que formen conjuntament un capital humà fantàstic. Tant dels artistes, com de la població en general.
És també un lloc d’aprenentatge ?
La proposta educativa està implícita en tot equipament cultural.
Fem servir unes paraules de Roland Barthes. “Hi ha tres formes de transmetre el coneixement: El discurs savi, la pràctica i el contagi”
A la fàbrica haurien de passar les tres coses.
Hem de sentir que a Roca Umbert ens passen coses que ens pessiguen. Ens toquen el cor, ens fan pensar i somiar amb el cap i crear amb les mans.
Hi ha una frase de Plutarc, després interpretada per William B. Yeats, un escriptor irlandès, que afirma: “L’educació no és omplir galledes, sinó encendre focs”.
Roca Umbert ha de ser una font d’ignició permanent.
Teniu un vessant social ?
Aquest és un espai transformador. A través de la cultura i l’educació transformem la societat.
I ho fem des de les nostres programacions, festivals, projectes educatius i comunitaris, …
La nau B1, per exemple, té una programació estable, ben diversa, per a públics molt diferents, amb els grups més rellevants de l’escena musical del país, però també els més emergents, i els que són de casa.
La fàbrica en tots els seus àmbits ha de tenir la voluntat i la capacitat de connectar-se a escala nacional i internacional.
Quan ens referim al que fem, diem que generem, acompanyem i facilitem projectes creatius. Volem que aquest sigui un terreny, el més ric possible, per poder inocular vacunes de pensament crític contra el sectarisme. I d’una creativitat contagiosa, en tots i cadascun dels àmbits.
Alguna cosa que estigueu preparant ara mateix?
A l’abril tindrem l’exposició “Només d’anada”, que interpel·la a totes les persones de la ciutat, a tots els granollerins i granollerines que han fet un viatge migratori. I ho fa perquè ja sabeu que tots i totes som immigrants, o fills, nets o besnets d’immigrants. Per tant és una exposició que en definitiva parla de: NOSALTRES.
“Només d’Anada” va néixer al Museu d’Història de la Immigració de Catalunya de Sant Adrià de Besòs, amb pintures de Piero Sacchetto, sobre poemes d’Erri de Luca. Amb un grup d’unes quaranta persones estem treballant al voltant d’ella amb activitats i propostes educatives i comunitàries. Ens agradaria arribar a molta gent que habitualment no ens visita. Que no freqüenta la Fàbrica.
Si hi ha alguna cosa que té una ciutat, són aquests relats migratoris, els propis o els dels nostres avantpassats.
Generarem converses i les posarem en pots de conserva. Converses en conserva.
Hi ha relats amb històries, relats que han de ser patrimoni de la ciutat. Exemplars, de compromís, de coratge, de valors, … Aquests relats els guardarem a la biblioteca per sempre. Tindrem l’arxiu d’àudio i la transcripció de la conversa. Els conservarem com un tresor, com un trosset de vida molt important de la persona que ens l’ha ofert.
Estem segurs que també poden ser font d’inspiració per a altres projectes.
Animo a tothom a escoltar aquestes converses i a donar si és el cas el seu testimoni. Necessitem que ens expliqueu la vostra història. Que és, no ho dubteu, una part de la història de la nostra ciutat.