A finals del segle XIX, Estepa (Sevilla) era un poble bolcat de ple en l´activitat agrícola. Enllà residia Micaela Ruíz Téllez, més coneguda pel renom de “La Colchona”. A aquells temps, a la zona hi havia una notable cabanya porcina que pasturava lliurament pels boscos d´alzines. En conseqüència, durant els mesos d´hivern, les matances d’aquest animal eren nombroses. Arribada                   l´època, la Micaela deixava de banda les seves tasques rurals i es dedicava a fer de mocadera al seu poble i els dels voltants.

Com a manera d´aprofitar l´excés de greix o llard derivat de les moltes matances, des de el segle XVI era habitual fer servir aquest producte en rebosteria. El dolç més elaborat eren els polvorons, però era essencial consumir-los en poc dies ja que s´endurien ràpidament. De naturalesa curiosa, la Micaela volia conèixer el perquè d´aquest fet, i va començar a experimentar a la cuina de casa seva, barrejant diverses proporcions dels ingredients bàsics. Finalment, va trobar la clau: eliminar la humitat de la farina ressecant-la amb escalfor. Amb aquest pas previ s´aconseguia que, un cop cuit, el dolç quedés compacte per fora i tou per dins.

Aquesta nova versió dels polvorons va expandir-se més enllà de l´àmbit familiar, fins el punt que, amb una gran visió comercial, la Micaela i el seu marit es van plantejar de vendre´ls fora del poble aprofitant que ells guanyava la vida fent de transportista.         La resta es fàcil d´imaginar, el boca orella i l’excel·lència del producte, van portar a obrir a Estepa el primer obrador de polvorons i mantegades, que, amb el pas dels anys, va esdevenir en una empresa que, sota el nom original de “La Colchona”, cinc generacions han perpetuat fins als nostres dies, al marge de modes, aquells polvorons als que s´hi han afegit altres dolços típics del Nadal.

A mitjans de la dècada dels anys 50 del segle XX, Catalunya va viure una onada d´immigració procedent de diversos llocs de l´Estat espanyol, sobretot d´Andalusia. Aquests persones van ser, de manera involuntària , els artífexs de la introducció dels polvorons a casa nostre, juntament amb altres menges.

La fórmula clàssica dels polvorons és molt senzilla: farina de blat torrada, fruita seca mòlta i sucre fet pols, als que s´hi poden afegir aromes. Tot amalgamat amb un greix que, tradicionalment, és llard de porc, producte que conté una elevada concentració de greixos saturats, consegüentment, els polvorons resulten molt rics en hidrats de carboni. 

Per gaudir durant les festes nadalenques d´aquest dolç amb menys calories, podem elaborar els nostres propis polvorons a casa, substituint el llard de porc per un greix més saludable com oli vegetal. Pel seu sabor neutre, el més adient és el de gira-sol, tot i que també es podria emprar oli d´oliva de gust suau.

Per la seva fragilitat, cada polvoró es presenta embolicat en paper fi, i sol estrènyer-se a la mà abans de treure´l perquè la pasta quedi atapeïda i no es desfasi en forma de pols. Precisament, sembla ser que, d´aquest fet en derivaria el nom.

RECEPTA   

POLVORONS D´OLI

 INGREDIENTS

  • Per a unes 10 unitats, necessitareu:
  •  – 150 grams de farina blanca + una cullerada addicional 
  •  –   50 grams d´ametlla Marcona, mòlta    
  •  –   55 grams de sucre llustre o “glas”  
  •  –   60 ml. d´oli de gira-sol, aproximadament 
  •  –   Un grapadet  de llavors de sèsam (opcional)
  • –    Sal i canyella en pols 

ELABORACIÓ

1.- Folreu el fons d´una safata amb paper de fornejar.

2.- Escalfeu el forn a 160º, de dalt i de baix.

3.- Mescleu molt bé els 150 grams de farina amb l´ametlla molta. Aboqueu-la a la safata i esteneu-la uniformement.

4.- Enforneu. Passats 10 minuts, remeneu i seguiu torrant la farina amb l´ametlla per espai de 5 minuts més, segons el forn, i desprès la vesseu a un bol.

5.- Agregeu-li el sucre llustre, un pessic de sal i un polsim de canyella. Mescleu.

6.- Afegiu 50 ml. d´oli de gira-sol, i, amb les mans aneu-lo incorporant fins aconseguir una massa semblant a la sorra, però que, premem-la amb el palmell de la mà s´haurà d´unir. Si cal, aneu-hi afegint la resta d´oli, mica a mica, fins que prengui la consistència necessària.

7.- Filmeu la massa a tocar i deixeu-la reposar mitja hora.

8.- Emprant paper net, torneu a folrar la safata, o la llauna del forn.

9.- Ara, caldrà espolsar una cullerada de farina per la superfície on treballareu. Esteneu-hi la massa i aneu passant per sobre un corró lleument enfarinat. Feu-ho amb suavitat i  fins que assoleixi una gruixària d´un centímetre, més o menys.                                  Perquè us resulti més còmode de treballar, podeu separar la massa en dues meitats.

10.- Una vegada estirada, preneu un tallador de galetes rodó o ovalat de 5 centímetres de diàmetre (si no en teniu podeu fer servir una anella petita d´emplatar), i aneu tallant cercles de massa. Dipositeu-los, una mica separats, a la safata que heu preparat. A sobre de cadascun hi podeu posar unes llavors de sèsam, o deixar-los tal com estan.

12.- Escalfeu el forn a 180º, de dalt i de baix. Entreu-hi els polvorons de 12 a 15 minuts, segons l´aparell. En els darrers minuts controleu l´estat de la cocció. No excediu el temps de cuinat perquè prendrien un regust amarg.  

13.- En acabar, extraieu la safata del forn i deixeu que els polvorons es refredin del tot abans de separar-los del paper ajudant-vos d´una espàtula. Procediu amb cura atès que la consistència dels polvorons és molt fràgil.

14.- Després, espargiu una mica de sucre llustre pel damunt i emboliqueu cada peça amb paper fi, donant-los la tradicional forma de caramel.                                                                                                                                                                                                                                     I si desitgeu presentar els vostres polvorons de mode professional, als comerços especialitats trobareu embolcalls expressos per aquest ús.

NADAL EN DILLUNS, FESTES A MUNTS.