Brindar amb Dionís
Dionís, déu del vi, la rauxa i les festes, va organitzar un gran banquet a l’Olimp: Volia que els seus companys poguessin gaudir de tots cinc sentits. Va pensar que, un bon vi els delectaria la vista amb les seves tonalitats, l’olfacte amb les notes aromàtiques, el gust amb el sabor a cítrics, groselles i mel fresca, i el tacte amb les sensacions astringents i untuoses. Li faltava l’oïda.
Va veure que els déus tenien copes de mides i materials molt diversos, de vidre, de fang, de metall… Els va demanar que les xoquessin i, aleshores, es va produir una música que va reverberar per tot arreu, omplint l’ambient d’una harmonia celestial.
Els hauria pogut dir alguna cosa com: “Salut, déus i éssers celestials! Avui celebrem la joia de la vida i l’èxtasi del vi. Que les copes sonin amb l’alegria que flueix de la vinya i que cada glop sigui una oda a l’embriaguesa divina!”.
Havia nascut el brindis. Si més no, si fem cas de la mitologia grega. Probablement, el brindis va anar apareixent, de forma independent, en diferents cultures antigues i en diferents moments de la història.
A Occident, crèiem que el vi tenia esperits capaços de concedir desitjos. Aquesta creença explica que, en molts idiomes propers, brindem demanant salut. En català diem salut, en francès, santé, en portuguès, saúde, en italià, salute (encara que els italians, informalment, també diuen “cin cin”) i, en grec Υγεία! (pronunciat “yamas”). En rus es diu За здоровье! (pronunciat “Za zdorovye”) i en polonès, es diu “Na zdrowie”. En els dos casos, té el significat de “per la salut”. La paraula salut prové del llatí, “salus”, tot i que els romans brindaven dient Ad vitam aeternam (per a la vida eterna).
Altres idiomes utilitzen diferents expressions. En anglès diuen “cheers”, provinent d’una paraula francesa, chiere, que significa cara o expressió facial. La idea és que, en brindar, les persones mostraven les seves expressions facials alegres i amigables com a gest de salut i celebració. En alemany diuen “prost”, el qual prové del llatí “prosit”, que significa “que sigui útil” o “per a la salut”. En norueg diuen “Skål”, que significa “vas”. En japonès diuen “Kanpai”. “Kan” significa “sec” i “pai” significa “vas”. En conjunt, significa “seca el vas”. Es creu que es deriva d’una antiga pràctica xinesa on es xocaven els vasos per espantar els mals esperits.
Amb tot, les diferents expressions vénen a significar més o menys el mateix: estic content d’estar aquí, en aquest moment, amb tu.
També hi ha versions que diuen que el brindis prové de pràctiques religioses. Segons l’International Handbook of Alcohol and Culture, és un vestigi secular de les antigues ofrenes de sacrifici en les quals s’oferia als déus un líquid sagrat, sang o vi, a canvi d’un desig o de bona sort.
Hi ha una altra interpretació, més fosca, i no confirmada, que també explicaria la popularització del brindis a l’antiga Grècia i l’antiga Roma i, més tard, a l’edat mitjana. Aquests eren temps en els quals, per desempallegar-se dels enemics, era relativament habitual recórrer a l’enverinament. Com a forma de demostrar confiança i bona voluntat, i per evitar ser enverinat per l’amfitrió, es xocaven les copes ben fort, fent que s’intercanviessin algunes gotes d’una copa a l’altra.
Sigui com sigui, brindar és un dels rituals universals que tenim integrats. Un ritual és una acció, o un conjunt d’accions, que es fan de forma reiterada i que tenen un valor simbòlic. De vegades estan lligats a tradicions culturals, com el cas de brindar, i de vegades ho estan a creences religioses o ideològiques, com per exemple senyar-se en situacions complicades.
Els rituals proporcionen un marc per expressar i donar forma a les emocions. Ja sigui en una cerimònia religiosa, una celebració cultural o un ritual personal, aquests actes simbolitzen i donen significat a sentiments i experiències. També juguen un paper crucial en la creació i el reforçament del teixit social. Sigui a través de celebracions familiars o cerimònies de la comunitat, els rituals uneixen les persones i fomenten una sensació de pertinença i connexió. Són una forma efectiva de transmetre valors, creences i tradicions a les generacions successives. Per altra banda, en un món que pot ser incert i caòtic, els rituals proporcionen una sensació de regularitat i ordre.
Els rituals donen una forma cerimonial a esdeveniments i activitats quotidianes, transformant-les en moments especials. Aquesta dimensió pot fer que les experiències rutinàries siguin més significatives i solemnes. Sovint tenen unes regles estrictes. Així, per exemple, hi ha molta gent que creu que brindar amb aigua porta mala sort. Hi ha algunes explicacions a aquesta creença. Segons la mitologia grega, els morts castigats amb el patiment etern sempre haurien de beure del riu Lete, un dels rius de l’Inframón, per oblidar la vida passada i corpòria. Per aquesta raó els grecs solien honrar i brindar els morts amb gots plens d’aigua per així simbolitzar el viatge cap a les profunditats de l’Hades. Seria arran d’aquest mite, que algunes cultures considerarien que proposar un brindis a algú amb aigua és semblant a desitjar mala sort i fins i tot la mort. Una altra font indica que el mal presagi ve dels tsars de la dinastia russa Romànov, que van instaurar el costum d’indicar amb un brindis d’aigua la sentència de mort d’algú.
A la taula, nosaltres tenim més supersticions. Hi ha qui creu que quan vessem sal tindran mala sort, ja que ho interpreten com una manera d’invocar el diable. Quan això passa, pensen que es pot contrarestar escampant sal darrere de l’espatlla esquerra. Un altre exemple de superstició és evitar col·locar el pa al revés. La Bíblia representa el pa com el cos de Crist durant l’última cena. D’aquesta relació neix la dita que la Mare de Déu plora si es posa el pa cap per avall. D’aquesta creença surt que col·locar el pa de cap per avall pot generar mala sort en ser una ofensa cap al cos de Crist.
En altres indrets, les supersticions són molt diferents. En molts països asiàtics, per exemple, deixar els bastons clavats sobre el bol de menjar dóna mala sort i, fins i tot, és un símbol d’una mort prematura. Per altra banda, deixar la tetera destapada és símbol de males notícies.
Pel que fa al brindis, avui, a casa nostra, el més comú és fer-ho amb cava, sobretot si són celebracions especials, com pugui ser un casament o una festa com el dinar de Nadal. Amb tot, no és una tradició massa antiga, car el cava no va fer la seva entrada fins a l’any 1872. Però no patiu, podeu brindar amb qualsevol altra beguda. Això sí, si sou supersticiosos, no ho feu amb aigua (i Dionís tampoc ho faria).