Jordi Aligué és un artista autodidacte, interdisciplinari i investigador, nascut al barri del Clot de Barcelona l’any 1953, actualment viu a Cardedeu, amb un llarg currículum que inclou exposicions a diferents països i a prestigioses fires d’art com Arco, Bari, Basilea, Barcelona, Bolonya, Londres i Fig Bilbao. Enguany, entre el 18 de setembre i el 13 de novembre, exposarà “De la terra i el mar” a l’Espai d’Art de Llinars del Vallès.
Tens una obra molt diversa
El meu llenguatge ocupa molts aspectes; pinto, dibuixo, faig gravat, faig fotografia, he publicat quatre llibres de poesia… Treballo sempre amb sèries, evitant copiar-me a mi mateix. Quan acabo amb una sèrie, començo una cosa nova. És una forma de transgredir el que jo mateix faig.
L’exposició de Llinars té unes 60 obres, moltes més de les que es podrien exposar normalment en una galeria comercial. Serà una mostra de tots els llenguatges, amb cinc sèries diferents. Hi haurà fragments de textos de Valerià Pujol, premi Carles Riba de poesia, Carles Hac Mor, Ester Xargay, etc. Al recital hi participarà els actors Oriol Genís i Roger Vilà, acompanyats a la guitarra per l’Arturo Blasco. I les fotos que es podran veure s’han fet al Castell Nou de Llinars.
Tenen alguna cosa en comú les cinc sèries?
Sempre hi ha una cosa personal, això és clar. La finalitat de l’art és el camí que tu fas a escala personal, i la intenció d’una exposició és mostrar allò que tu, en aquells moments, estàs fent. Et presentes tu mateix, et despulles.
Ara, quan la penges, l’obra ja no és teva, és de l’espectador. La meva obra sempre és una finestra oberta. Crec que és interessant quan l’espectador l’acaba. Ha d’estar oberta a lectures diferents.
Tal com s’ha muntat, la gent quan la visiti, sabrà qui sóc. Hauran vist conceptualment el què faig i el que m’ha interessat fer.
Hi ha qui voldrà buscar el significat de cada obra
Sóc contrari a explicar la peça. L’obra d’art no s’ha d’explicar. Només el concepte global de què estàs treballant. Per això, a l’exposició, hi haurà una introducció del perquè de cada sèrie i no cartel·les a sota l’obra.
La finalitat de l’art és transformar la realitat. Fins i tot en la fotografia. No es tracta de copiar la realitat. Hi ha una frase de Goethe que diu que si tu pintes un gos tal com és, no tens una obra d’art, tens dos gossos.
La música és la més immaterial de les arts. És abstracció pura. Tota la gent et dirà si li agrada o no una peça en particular. I no et preguntaran què vol dir o què representa. Qualsevol obra d’art és com la música. No t’has de preguntar què vol dir, sinó el què et diu a tu. Si t’agrada o no t’agrada.
També ets professor… Com veus l’educació actual?
Un amic italià em va dir que a Espanya el projecte d’educació és del segle passat, que no va dirigit perquè els infants i els joves pensin i siguin crítics. Penso que estem en un país a on les arts plàstiques no s’ensenyen com cal. Els més petits comencen posant gomets i després passen al “pinta y colorea”, sempre sense sortir-se de la ratlla. I més tard apliquen directament el dibuix lineal. A la nostra escola tenim nens a partir dels sis anys i també gent adulta. El primer dia, em pregunten què poden fer quan els posem davant d’un full en blanc.
L’art està vinculat a la creació. L’art és fonamental en el desenvolupament de l’individu. No ha de ser una classe extraescolar. Nosaltres no en fem d’extraescolars a l’escola. Som un taller d’art. Eduquem i ensenyem a través de l’art. Ens ho passem molt bé, però treballem de debò. No és una guarderia de nens ni d’adults. Per això no volem més de deu nens a la vegada.
Has unit exposicions i pedagogia
És important que els alumnes es puguin posar davant d’una obra i fer tallers sobre un dels elements de l’artista. A les escoles, quan parlen dels artistes, gairebé sempre són morts. Els nens s’haurien d’adonar que n’hi ha de consagrats i vius. I que, fins i tot, hi poden parlar.
Això ho vam fer amb l’Agustín Ibarrola. Havia fet els Cubos de la Memoria de Llanes, a Astúries. Vam tenir l’exposició oberta durant dos mesos al museu Tomás Balvey quan la Carme Clusellas era la seva directora. Vàrem poder treballar amb els alumnes els conceptes de color, espai, volum i perspectiva dins d’un marc natural. Els hi vam fer uns cubs plans amb encuny i cada classe feia el seu espigó. Un dia vam tenir la visita del mateix Ibarrola, el qual va poder contestar a preguntes dels alumnes, i de la consellera de cultura de Llanes.
Com són les fires en les quals has exposat, com per exemple Arco?
Les fires són totalment comercials. I són les galeries d’art les que et representen, tu no pots anar-hi directament com a artista. A les fires internacionals només hi van les de prestigi. Jo estava en una galeria italiana de molt de prestigi, Studio Oggetto, a Caserta i a Milà.
A les fires sempre hi anava com a artista. Però l’any passat vaig anar a la Fig Bilbao, la fira més important d’obra sobre paper d’Europa, com a gestor cultural, representant Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts, Parc del Garraf, Begues – Diputació de Barcelona. Vam tenir la sort de conèixer l’escultor Mikel Lertxundi. Ens va felicitar pel fet de tenir un centre d’art dins d’un espai protegit i pel fet de portar obres d’artistes tan rellevants com Humberto Rivas, Ferran Freixa, Patricio Vélez, Agustín Ibarrola, entre d’altres.