Parlem amb l’Anna Fradera, cap de colla dels Xics de Granollers.

Els Xics tenen ja trenta-un anys d’història. Enguany es faran els actes de celebració del seu 30è aniversari, posposats l’any passat a causa de la pandèmia.

Qui hi forma part?

Tens gent de Granollers i dels pobles del costat, tens famílies, joves, gent de mitjana edat, tens uns que fa molts anys que hi són i altres que acaben d’entrar… Una colla castellera és heterogènia, a on tothom pot trobar un lloc, des de la pinya fins als grallers. Acabes tenint relació amb nens des de cinc o sis anys fins a gent gran que podrien ser els meus pares o els meus avis.

Com s’ha de ser?

El món casteller ha agafat quatre valors com a lema: força, equilibri, valor i seny. N’hi ha molts més, com treball en equip, cooperació, esforç, empatitzar, no ser egoista… Estàs tu, però vols que la colla creixi. L’objectiu és comú. I això no significa estar al tres-cents per cent. La gent que ve als assaigs especials també és de la colla. Tots sumem.

Per què es fan castells?

Cadascú té un perquè. Jo faig castells perquè em desperten molts sentiments i emocions. Per mi és una manera d’entendre què és la vida… de tenir reptes, amb moments més bons i més dolents, de gestionar la frustració de treballar molt per arribar fins aquí i no arribar-hi…

Al quilòmetre zero, a la zona tradicional, hi ha colles amb 150 o 200 anys d’història, a on van a assaig perquè hi anava l’avi, la cosina… La colla de Granollers ja té trenta-un anys d’història, que és molt de temps, i ja hi ha transmissió de família, de gent que tens al costat, de ciutat, de cultura catalana… El fet casteller ha traspassat fronteres; els Xiquets de Hangzhou van fer un 3 de 9 amb folre.

Què aprenen els qui comencen?

El vocabulari és la primera cosa a conèixer. Perquè és un 4 o perquè és un 3. I les diferents posicions, de pinya, laterals, primeres… Entendre que un castell és com un puzle, que si hi ha una peça que falla o que manca, això té repercussió a la resta. Es tracta que hi hagi un equilibri, que no hi hagi cap descompensació. També aprendre que hi ha un ordre en fer una pinya, primer van els baixos, després els contraforts… És interessant pensar que hi ha gent que acabarà aquesta temporada fent castells, però que ara, encara no ho sap.

Com és la vivència de fer un castell?

No és el mateix fer un castell a assaig que a plaça. Hi ha places que tenen vibracions especials. El lloc més especial per nosaltres és la Porxada, que és la nostra plaça. Hi ha altres llocs com Temps de Flors a Girona, que és molt bonica, per gent, per connexió…

Hi ha moltes coses que no són tangibles, com aquest bagatge capaç de treure el millor i el pitjor de tu. És una activitat totalment altruista, sense ànim de lucre. Per tant, si ho fas, és perquè d’una manera o altra et compensa.

Té perill estar en un castell?

Les estadístiques de seguretat no són dolentes. Però, si no ho coneixes, ho pots veure més vulnerable, sobretot perquè els de dalt de tot són nens. Amb ells s’ha millorat molt, amb cascos, protectors bucals… A la pinya cal saber coses de seguretat com que, si vaig darrere d’una persona, la meva feina és protegir al de davant, que no he de mirar amunt perquè m’estic exposant més…

Quan portem un castell a plaça és perquè sabem que es pot descarregar. Ara, si els castells no caiguessin, no crec que féssim castells. Sempre hi ha d’haver un repte que és el que fa que assagem.

Com vas començar?

Vaig començar el 2012. Havia vist molts castells en directe perquè tinc família a Vilafranca. Tenia claríssim que m’agradava, però no havia fet el pas. Vaig estar sis mesos en una colla universitària i després vaig venir als Xics. Aquí no comences amb camisa, sinó que te la guanyes. Quan portes X assaigs i actuacions, ja formes part de la colla, i et fan entrega de la camisa. És un moment molt especial, és dir que allò m’ho he guanyat, i molt de Xics, no ho fan totes les colles.

És difícil decidir si es carrega o no un castell?

Hi ha aquella dècima de segon que has de decidir si passa l’enxaneta. Quan has vist l’assaig al darrere, ja saps si pots anar o no. Saps fins a on és normal que es mogui un castell. Coneixes la gent, coneixes les tendències que té el castell, saps que d’aquí no passarà. Si veus que ja et passes, baixes el castell. Ara, de vegades creus una cosa i poden passar mil coses, algú pot relliscar…

Com és la comunicació amb el castell?

El que porta el castell des de fora pot donar indicacions tècniques per corregir, però si està passant allò, potser és perquè no pot fer-hi res. Dius “vas entrada de pit” o “t’estàs esquenant” als del tronc. A la pinya els hi recordes molt que les forces han de ser verticals, amunt i no de costat, les posicions de seguretat, protegir al company del davant… I dins del castell hi ha molta comunicació; el segon parla amb l’agulla i l’agulla transmet els missatges, el baix li diu a l’agulla “que el segon carregui dreta”, i el segon li diu lateral “apreta”…

Sembla que allà dins hi ha tot un món

En tot el nucli del baix, que es veu menys, és increïble el que aguanten. Tens una persona, el baix, allà tapat, amb dues persones que l’hi fan de crossa, i una persona just al davant, amb l’espai vital comprimit, aguantant molt pes. Té l’ajuda de les primeres mans, que han de passar-se dos minuts aguantant una persona, que és molt temps, i fent molta força. I has de saber que, si el castell es mou, has de seguir amb la feina, amb el cap fred.

Com s’assaja?

Per exemple, per assajar un castell de 7, es comença amb la canalla 7 de 5 i després vas pujant, 7 de 6, 7 de 7 net i això ho poses després sobre la pinya. Necessites assajar totes les parts perquè vagi bé. Quan no hi ha pinya, a les proves netes, la gent està al voltant amb els braços amunt. Si caigués tancaríem pinya, i faríem l’efecte que faria si estiguéssim a plaça. En certs castells tenim l’eina de la xarxa, per assajar pilars, torres i tresos, i en certs moments per incrementar la seguretat.

Quins objectius teniu per aquest any de represa?

Fem de la incertesa d’aquest any una gran oportunitat de creixement tècnic i social, i obrir la colla, moure’ns, que se’ns vegi, fer difusió del món casteller… sense oblidar que fem castells, els màxims possibles, els millors possibles i amb la màxima seguretat. Tenim clar que ara hem d’aprofitar de començar a construir, però no de zero, perquè hi ha trenta-un anys d’història.