Àer és un espectacle de dansa contemporània i música electrònica, que revisita la dansa tradicional del contrapàs. Ha estat el projecte guanyador del Premi Delfí Colomé.
Com sorgeix la idea del contrapàs?
Sorgeix primer de tot perquè el contrapàs és una de les danses catalanes més antigues i encara desconeguda per molta gent i això m’interessava i després tenia dues característiques claus, la mirada en clau de gènere en ser ballada originalment per homes i actualment per homes i dones i la transformació de caire religiós a festiu.
A l’obra hi ha un moment inspirat en Eli Rezkallah
Aquest artista agafa cartells dels anys cinquanta, a on es veu una clara dominació dels homes cap a les dones i, després, en fa un paral·lelisme canviant-ne els rols. Nosaltres fem el mateix. Físicament executem un seguit de formes pictòriques que anem modificant, canviant el rol home-dona.
Què hi ha de comú a les teves obres?
Les relacions humanes, les que es creen en grup. També potencio la part interpretativa de cada ballarí, treballant amb els cossos que tinc. I sempre amb molt de contacte físic, com si fóssim un engranatge.
Ballarina, coreògrafa, creadora…
Vaig desenvolupar-me com a ballarina i després vaig començar a fer projectes propis. Hi ha una línia molt fina entre coreògrafa, perquè el vehicle d’expressió és el moviment, i creadora, perquè estàs creant tot un imaginari.
“La dansa és l’art menys descriptiu de tots”
Ho expresses des de l’art… Perquè des de la dansa?
L’art és el mitjà d’expressió més potent que existeix… Escullo la dansa perquè no és un vehicle que t’ho posi en safata, és l’art menys descriptiu de tots, el menys obvi. Deixa que l’espectador pugui decidir que està veient. Això és molt particular de la dansa.
Què fa que la unió de la música i la dansa sigui tan explosiva?
Moltes vegades la ment ja entén el viatge que va fent la música… ara anirà més amunt… ara més avall… Posant-hi la dansa a sobre, el que estem fent és afegir una nova partitura rítmica, amb més o menys accents. És aquesta suma la que és explosiva.
“Amb la dansa, afegim una nova partitura rítmica”